Avui 11 de setembre 2010
Aquesta Diada és diferent …. Es podrà demanar, exigir, la independència tranquil.lament.
S’han acabat, per fí, les corredisses quan grups petits de gent, del poble, cridàven aquesta paraula, aquest desig des de dins la seva ànima.
Tanta ‘politesse’, voler ser ‘políticament correcte’, ‘que bé hem omplert mig cabàs ….’
cal fer el gir, ser políticament incorrecte, deixar de ser una ‘franquícia’ d’Espanya com molt bé em va dir aquesta setmana un blocaire brillant, cal mirar endavant, però també no cal córrer. Tot arribarà, el poble és sobirà i la por s’ha de deixar dins el sac ben lligat i tancat. Parlar, escriure, votar, cantar per aconseguir la independència és ja un fet, una realitat. Un somni que tot just ha començat, però amb molta força i hem de continuar, no defallir, tranquil.lament.
Els amics de Vilaweb de Melbourne m’han manifestat les seves esperances; molts anys lluny i somíen tornar al seu país convertit en un Estat independent dins Europa.
Una tannka (epigrama japonès de 31 sil.labes) que ha restat inèdita de’n Màrius Torres:
Més que el silenci,
molt més que les paraules,
els ulls o els llavis,
les galtes sempre saben
els secrets d’un somriure.
Recordo els somriures de la gent una tarda del 10 de juliol de 2010.
BONA DIADA A TOTHOM i ….. endavant les atxes !
Bona diada Roser!!!
només la independència.
No pidolem lleis noves ni demanem clemència.
Ja és hora que la pàtria
que el nostre cor adora
camini tota sola vers l’ideal que enarbora
i posi un crit als aires, el crit de Via Fora!
i la bandera santa uneixi
al seu redós a tot el poble
formant la gran sardana
dels pobles alliberats.
(Vicenç-Albert Ballester )
http://www.youtube.com/watch?v=_Icr_tr6Haw&feature=player_embedded
Hi ha silencis que duren, mesos, anys, dècades i centúries.
Hi ha sorolls que sols s’escoleten uns minuts, hores o dies.
Hi ha molta força ensordida darrere dels teus mots.
Roseret.
Ho aconseguiràs,
ho aconseguirà,
ho aconseguireu,
ho aconseguiran,
ho aconseguirem, ben segur. Ací, a ben aprop, la llibertat!
Bona diada.
La llibertat utòpica i ucrònica de cadascú. Una passa més en el camí.
sempre saben… i els cors nets de les persones… tota la gent que va sortir pacíficament… tant d’aire lliure que alenaven. Ho aconseguirem, hem /heu de continuar…