Avui: 100 anys d’Enric Valor

Des del Principat, el meu homenatge a aquest homenot de lletres, gramàtic, enamorat dels mots, de la llengua, savi, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i que va fer possible que les rondalles no es perdéssin en el temps i en la foscor:
— Hi havia una volta una caseta habitada en la mateixa carena de la Penya Roja. Ara, tal caseta encara es veu com un puntet blanquinós damunt la colossal muntanya; però està derrocada, amb les parets mig tombades pels vents, nevades i pluges, i amb la teulada desfeta.
La Penya Roja és un pic molt gros i enlairat i de ben dificultós accés. puix que es troba voltat de cingles torbadors i de barrancs negres i aspres, i moltes vegades roman hores i dies i fins setmanes i tot, dins els espessos núvols que pugen carregats d’aigua des del Mediterrani.—
— De Les velletes de la Penya Roja —
La Mediterrània, aquesta mar que ens uneix i ens parla de rondalles, poemes, cançons, història, balls, fades, ocells, arbres, sirenes, fruits, raboses, fardatxos,canalla, xiquets, nins i nines, trumfes, creïlles, focs, coets, oliveres, garrofers, ametllers, vinyes molt verdes vora la mar ……
Roser, avui tenim un dia per davant de compartir moltes coses. Tot i ser de vacances, penso que ha valgut la pena matinar!
Gràcies per la teua col·laboració