Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arrakan: Preparar un nou viatge al sudest asiàtic

A primers de setembre pujaré novament a l’avió per viatjar al sudest asiàtic. Serà una estada curta, vint díes. De tot una mica, turisme, visites, llocs històrics, platges, cultura i cooperació. Ja fa temps que tinc els bitllets d’avió confirmats. Unes bones tarifes via internet, i el recorregut llarg, de Barcelona a Bangkok amb la Qatar Airways. Després amb la AsianAirlines, la línia de low cost del sudest asiàtic al destí escollit. Potser sigui convenient viatjar amb la samarreta del Barça per rebre millor servei  ¿¿??

Ahir vaig subscriure una assegurança. Sempre ho faig quan marxo lluny de casa, i amb la mateixa companyia. Quan torno i no he utilitzat aquesta assegurança em dic a mí mateixa : Fantàstic ! Tot ha anat de meravella ! 

Akyab, Myohaung, Ngapali …..  Badia de Bengala, Mar d’Andaman. Anar a aquell racó de món és com una transfusió de sang que necessito. He de passar per el quiròfan el mes d’octubre, així que abans de fer-ho, aquesta transfusió és necessària.

Ha estat complicat i difícil poder fer un itinerari per visitar l’Arrakan o Arracâo com diuen els portuguesos. No es permès de viatjar per carretera per aquella zona, un estat al sudoest de Myanmar, fronterer amb Bangla Desh, a la badia de Bengala i la Mar d’Andaman. Un regne pròsper, ric, viu durant més de 350 anys, entre els secles XIV i XVIII. Des de Akyab on s’arriba en avió, has de pujar en un vaixell i navegar riu amunt durant més de sis hores fins arribar a Myohaung, l’antiga capital d’aquest regne.

Després de la visita d’aquest antic i poderós imperi, avui decadent i convertit en un poblet petit, tornaré a Akyab i novament en avió fins a Ngapali, una de les platges més boniques del sudest asiàtic.

La història del Regne d’Arrakan mereix un apunt especial i ja m’he posat a fer feina.
Posar els peus en un poblet on només pots gaudir de l’electricitat tres hores al dia, de sis a nou del vespre, i veure’t rodejada de pagodas, temples, palaus en ruïnes, decadents, i un museu on un monjo budista va començar a recollir peces arqueològiques del passat d’aquest regne, és apropar-te a la història d’un poble, pròsper i veure’l avui en la pobresa, en aquest el nostre món tan i tan desigual.

De moment us deixo la fotografia d’aquesta litografia feta per els portuguesos que en un bon nombre van anar aquest racó de món; missioners, aventurers, comerciants.
És un motiu per somniar.


Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.