Arrakan: Preparar un nou viatge al sudest asiàtic
Ahir vaig subscriure una assegurança. Sempre ho faig quan marxo lluny de casa, i amb la mateixa companyia. Quan torno i no he utilitzat aquesta assegurança em dic a mí mateixa : Fantàstic ! Tot ha anat de meravella !
Akyab, Myohaung, Ngapali ….. Badia de Bengala, Mar d’Andaman. Anar a aquell racó de món és com una transfusió de sang que necessito. He de passar per el quiròfan el mes d’octubre, així que abans de fer-ho, aquesta transfusió és necessària.
Ha estat complicat i difícil poder fer un itinerari per visitar l’Arrakan o Arracâo com diuen els portuguesos. No es permès de viatjar per carretera per aquella zona, un estat al sudoest de Myanmar, fronterer amb Bangla Desh, a la badia de Bengala i la Mar d’Andaman. Un regne pròsper, ric, viu durant més de 350 anys, entre els secles XIV i XVIII. Des de Akyab on s’arriba en avió, has de pujar en un vaixell i navegar riu amunt durant més de sis hores fins arribar a Myohaung, l’antiga capital d’aquest regne.
Després de la visita d’aquest antic i poderós imperi, avui decadent i convertit en un poblet petit, tornaré a Akyab i novament en avió fins a Ngapali, una de les platges més boniques del sudest asiàtic.
La història del Regne d’Arrakan mereix un apunt especial i ja m’he posat a fer feina.
Posar els peus en un poblet on només pots gaudir de l’electricitat tres hores al dia, de sis a nou del vespre, i veure’t rodejada de pagodas, temples, palaus en ruïnes, decadents, i un museu on un monjo budista va començar a recollir peces arqueològiques del passat d’aquest regne, és apropar-te a la història d’un poble, pròsper i veure’l avui en la pobresa, en aquest el nostre món tan i tan desigual.
De moment us deixo la fotografia d’aquesta litografia feta per els portuguesos que en un bon nombre van anar aquest racó de món; missioners, aventurers, comerciants.
És un motiu per somniar.
Ja ha arribat el moment de partir. S’acosta el somni. Acompliràs les teves fites i ens ho contaràs. Bon viatge