Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Any Nou a Birmània : Thingyan – Festa de l’aigua

Publicat el 14 d'abril de 2010 per rginer
Avui és any nou a Birmània; lluna nova. Thingyan significa ‘un gir, un canvi’. Celebrar el nou any. Esperar les pluges, fa molta calor ara, les vacances escolars ja han començat, i al llarg dels propers quatre díes la gent espera el nou any amb il.lusió. 
I aquesta il.lusió i desig es transmet llençant-se aigua neta uns contra els altres, ata, aigua, per purificar, per netejar, per treure els mals esperits.

La fotografia és d’avui mateix, un carrer de Rangoon.
Abans deixàven que les dones fóssin les primeres en llençar aigua, amb galledes i tota mena d’estris es dirigíen als homes per llençar l’aigua entre riures i alegría . Tot home que passava per el carrer podía rebre una dutxa sense més, i tots ho accepten amb humor i de bon grat.

Avui ja són tots els que llencen l’aigua en qualsevol moment, indret, racó, pels balcons, des d’un camió, amagats darrera l’arbre. Fins i tot es munta una tribuna en certs carrers de Rangoon o Mandalay i a totes les Ciutats i pobles del país on la gent hi puja per anar llençant-se l’aigua i divertir-se.

També hi ha molta gent que es passarà el dia resant o meditant, i els vuit preceptes del budisme que professen s’acompleixen: no matar, no prendre el que se’ns dona, no mantenir una vida sexual correcta, no mentir, no beure alcohol, no menjar després del migdia, vestir-se de blanc i dormir en llits grans o de certa alçada. També deixant lliures els ocells i els peixos en captivitat, fent un acte meritori o bona acció. 

No es poden encegar per la ira, i en aquest cas està molt mal vist llençar aigua a les persones que no ho desitgen.

Hi ha unes menges especials durant aquests díes; bunyols d’arròs farcits de sucre de canya i saltejats amb un polsim de coco fresc tot trinxadet.  Més d’una vegada dins el farcit hi posen ‘bitxo’ molt picant i el que li toca aquest bunyol li ha tocat el rebre, davant la riota de la gent.

Com fa moltíssima calor, es serveixen begudes molt refrescants, llet de coco barrejada amb trocets de pasta d’arròs tenyit d’un color verd clar, jalea d’algues, segó i altres ingredients, els que troben, però sempre begudes agraïdes.

Abans de la dictadura militar ( d’això fa més de 60 anys …. ) grups de gent, cors, cantàven cançons iròniques, una mica com les nostres ‘caramelles’. Era la manera que la gent tenia per poder expressar-se lliurement. Però, ara, avui, aquestes ‘caramelles birmanes’ estàn absolutament prohibides.

La flor per excel.lència d’aquesta festa és la del Padauk, d’un color groc brillant i apareix als arbres perque anuncia la pluja que tothom espera. Les noies es posen les flors al cap. Vaig portar de Birmània un trocet de fusta de padauk; els dona sort.

En l’arxiu hi ha una fotografía d’un padauk, i no sabia en aquell instant el què sgnificava.
En l’arxiu algunes fotos que he trobat de la Festa de l’Aigua, d’enguany, tot just d’ahir o aquest matí molt aviat – Any Nou – THINGYAN.

Avui fa 14 anys i 271 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.