Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Anèmones – Màrius Torres – 1910-2010

Publicat el 30 d'agost de 2010 per rginer

No recordo quan vaig descobrir la poesia de’n Màrius Torres; no importa, ara la conec i llegeixo molt sovint els seus poemes i les seves cartes als amics i familiars.
Poemes musicals, lírics, de joia, espirituals, senzills.

Fa el camí des del dolor cap a la joia, i és aquesta joia la que he trobat sempre.

Avui és el día de’n Màrius Torres, i m’afegeixo a la commemoració del centenari, però, el día de’n Màrius Torres són els 365 díes de l’any i molts més.

NOVES POESÍES – Obra poètica desestimada per Màrius Torres,
inclosa en tries compreses entre 1937 – 1941

ANÈMONES     Per a Nuri Folch de Sales

Quan ja l’hivern és lluny i no és fàcil que geli
en llocs arrecerats, el jardiner sortós
sap fer esclatar un miracle policrom, radiós
¡Flors de ”Primavera” de Sandro Boticelli!

Els botànics han fet el seu tany vincladís
i els han pintat de pètals lluents com les estrelles,
però encara el seu gest és el de les roselles,
les úniques anèmones que hi hagué al Paradís.

Rosa, vermell, blau, blanc: una anèmona sola
és com l’estel de l’alba que s’enyora i tremola
de fred i soledat. Vives, espurnejants,

no diré si coquetes, els plau de florir en garba.
Al cel en fan corones pels àngels més infants
i els mateixos apòstols se’n constel.len la barba.

Poesíes de Màrius Torres – A cura de Margarida Prats Ripoll – Pagès editors.

‘La Primavera’ obra mestra de Sandro Boticelli.

 


  1. Esplèndid poema,

    què més es pot dir si no retre homenatge a les paraules que com vestigies del seu pas pel món han quedat de Màrius Torres?

  2. Ja tens raó que el millor homenatge és recordar-lo els 365 dies de l’any. Però no em diguis que no fa bonic veure el resultat global de totes les aportacions juntes, el mateix dia, just quan fa cent anys que va néixer?

    Gràcies per afegir-te a l’homenatge! 

  3. anem descobrint més poemes de M. Torres. Elegant, fluid, farcit d’imatges senzilles però potents. Per exemple l’ocurrència de parlar dels àngels “més infants” o d’inventar-se això de “constel.lar-se” la barba. És esplèndid!
    Jo he escollit un poema sobre el país escrit al 39 i que tot i la derrota està ple d’esperança i de força. Espero que també t’agradi.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.