Chào ông Viêt Nam

Feia molts mesos, potser més d’un o dos anys, que no participava en una manifestació.
En arribar a la Plaça Urquinaona a 2/4 de 6 de la tarda, no hi havia molta gent, molta tranquil.litat. Però jo no pensava en multituds o una manifestació de les que ‘fan història’ …. I de sobte no se sap com, i d’on, va començar a arribar gent i més gent, darrera les pancartes; Sant Boi, Arenys, Sabadell, Cornellà, Montsià, Osona, i tantes i tantes més. I la Via Laietana es va anar omplint cada vegada més i més. I dones i homes grans; gent jove, infants, activistes, cantants, escriptors, veïns, botiguers, artesans, jubilats, funcionaris, fusters, mecànics, paletes, modistes,  famílies senceres. Em trobo amb veïns blocaires d’aquesta casa. D’altres, les trucades de mòbil no les vaig sentir, però ens vam trobar al Parc de la Ciutadella. Que bé !! Comencem a caminar Via Laietana avall; moltíssimes banderes estelades, moltes, i crits de ‘independència’. 

A un parell de turistes que parlàven entre ells; ” serà perque juga España un partit de futbol !!!!!; nooooo, els vaig contestar; demanem la independència per a Catalunya !
Oh, thank you for informing us!! De res, de res.

En Fermí i jo continúem caminant al nostre ritme fins arribar  al Parlament. Ens trobem amb en Selva i la seva dona i un amic d’Osona, i comencem a petar la xerrada, una vegada ja finalitzada la manifestació.
Jo, optimista, tranquil.la, il.lusionada, refermant-me en la feina ben feta que s’està fent i que poquet a poquet anem omplint el sac, sense presses, tot arriba, al seu temps, no cal córrer. En Selva no tan optimista (però sí il.lusionat i en el fons expectant en veure el resultat); no hi ha res a fer, España ho impedirà, és el que pensa;  en Fermí entremig, és Castilla y León la força bruta inmovilista, però ara la nostra reinvindicació és ja sobre la mesa, impensable fa uns anys;  na Sílvia amb una cara de placidesa exultant. 

La tarda-vespre tenia una llum magnífica, i una temperatura de primavera ideal. El Parc de la Ciutadella oferia un aspecte inigualable. El color de les estelades i senyeres era el contrast, el desig, la il.lusió, una independència que sí es pot aconseguir, si entre tots fem arribar al Parlament sacs ben plens de signatures. Serà un altre pas. Després vindrà el tercer i després un altre més. 

Som-hi doncs …… endavant les atxes.