Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Aeroports – Kingsford Smith – Sydney

Ja fa un any que vaig viatjar a l’altra punta de món, a les antípodes. Un viatge molt llarg. De Barcelona a Londres, de Londres a Mumbai ( 11 hores ) i de Mumbai a Sydney ( 11 hores ). Després de les més de 22 hores de viatge, l’avió aterra a l’aeroport de Kingsford Smith de Sydney. En aquell instant no em vaig preguntar qui era el senyor Charles Kingsford Smith; només tenia ganes de trobar un llit. Díes després, quan vaig aterrar a Alice Springs, al desert, lluny de la costa, em vaig assebentar qui era aquest senyor. I torno a adonar-me que tot el que passa a Austràlia passa desapercebut. L’any 1929 tot el continent cercava un avioneta amb el nom de ‘Kookaburra’ que es va estavellar al desert mentres intentava trobar a un pilot perdut. Els pilots van morir i l’aviador aventurer perdut el van trobar dos díes més tard, viu:  Kingsford Smith va ser el millor pilot australià que mai ha tingut aquest continent. Va acumular més rècords que ningú en el món i va desafiar la natura d’una manera increïble. Després que el famós Charles Lindbergh, nordamericà, creués l’Atlàntic en un històric vol en solitari, Kingsford Smith es va convertir en el primer en creuar el Pacífic, molt més difícil i perillós, no només perque la distància era més llarga, sino perque les condicions de vol eren més dures, difícils i molt poc estudiades.
L’any 1928 Kingsford Smith es va enlairar en un petit avió, acompanyat de tres tripulants, de San Francisco amb la intenció d’aterrar a Brisbane via Honolulu i Fidji. La gent el va titllar de boig. Quan era a uns 900 kms de Hawai el seu petit avió un Fokker, fràgil, amb un revestiment de teixit, i amb un disseny tant senzill que ni tan sols els seients anàven clavats, es va endinsar sense saber-ho en una franja de turbulències meteorològiques brutals, conegudes com ‘zones de convergència intertropicals’ – núvols que van creixent i tempestes impresionants amb vents fortíssims. L’avió va començar a saltar com una pilota de goma, i per a ells tot era un misteri, ja que no teníen ni idea del que els podia passar. Van passar quatre hores quan van poder sortir d’aquestes turbulències i aleshores van veure que teníen poca benzina i no teníen ni idea de com arribar a Fiji – unes petites illes en un oceà immens -. Aquest és un dels molts perills en què es va trobar en Kingsford Smith, però va arribar a Brisbane. Mai no anava sol; sempre volava amb un copilot, i generalment un navegador i un operador de ràdio. Podem comparar doncs les gestes de Lindbergh i Kingsford, l’heroi, el famós, i el desconegut. Mentres Lindbergh no va fer cap més vol, Kingsford va seguir pilotant els seus avions sense parar i trencant rècords. Va ser el primer en creuar l’Atlàntic de l’est a l’oest, més difícil; el primer que va volar d’Austràlia a Nova Zelanda anada i tornada i el primer que va creuar el Pacífic en sentit contrari. També va batre rècords volant més ràpid que ningú d’Anglaterra fins a Austràlia.

L’any 1998, l’escriptor nordamericà Scott Berg va escriure la biografia de Charles Lindbergh, un llibre de més de 600 pàgines i la història dels primers anys de l’aviació. No fa menció de Charles Kingsford Smith en cap moment.
Avui llegim el seu nom, sense saber qui és, quan arribem a l’Aeroport de Sydney o també si visitem el petit museu de la història de l’aviació en un petit angar de l’aeroport d’Alice Springs.
En l’arxiu trobareu una fotografia preciosa durant un vol de Sydney a Los Angeles, el mateix itinerari que va fer Kingsford Smith amb el seu petit avió Fokker. És interessant conèixer que el viatger era en aquell moment entre Tonga i Samoa, i encara que totes dues illes ténen el mateix horari, Tonga és a un dia menys de distància ! Visiteu aquesta web per a més detalls.
La fotografia d’aquest apunt no és d’un aterratge d’emergència; és l’aeroport d’Alice Springs, petit, simpàtic, comfortable; una sola pista; feia molt de vent i la terra del desert li dona aquest toc especial d’un cel rogenc.

  1. Ens guies suaument, quasi de la mà, pel cel i la terra, històries serenes, ben documentades, interessants. Quan ens amolles… hem fet viatges ignots, travessies valentes i intrèpides pels aires, resistències fermes  a les impostures i a les injustícies. Tot un plaer viatjar amb tu per la terra i el temps i les idees.

  2. Ja vaig llegir aquest escrit tot d’una que el va penjar, senyora, i em va emocionar molt. L’he posat als arxius de la Base.
    És bo de veure que vostè és una senyora que entén el món.

Respon a L'HIDROAVI Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.