Chào ông Viêt Nam

Ja és l’hora dels adéus … i dir un bon dia. Malgrat tot, sóc feliç vivint en aquest el meu país, per que és el meu, on he passat bons moments, i també de dolents, i de molt dolents, decensisos. Les petites coses del día a día fan reviscolar al més pessimiste dels humans i de vegades aquestes petites coses s’obliden i només es miren grans projectes.

Aquestes petites coses també poden créixer, però n’hi una que és molt gran, important, necessària, i ho fem a l’inrevés … de tan gran la vam convertir en petita, però ara torna a créixer i ja la tenim al costat i molt present entre la gent:

             INDEPENDÈNCIA

– Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns : – la terra no sabrà mai mentir ….
– Màrius Torres –

És la motivació, és el camí, no n’hi ha d’altre i no vulguin encapçalar d’altres grans projectes, ni sortir als diaris, ni utilitzar grans paraules, ni fer més rics als que ja ho són, ni malversar el territori.
Malgrat tot, hem de continuar, sense por, i gaudint de tot el que ens ofereix aquest país nostre, i sempre mirant de cara enfora, aprenent, i omplint el cove de savieses d’altres països. El Coronel Van em va dir una vegada, en un poblet anomenat Song Thap a Viêt Nam : Vosaltres els occidentals teniu diners, nosaltres tenim temps.

Jo ho he aconseguit: No tinc diners, però sí tinc  temps !

Salut per a tothom i …..  ho aconseguirem segur !

Fotografía: Cal Boter – Montseny. L’estelada no es veu, però hi és.