Chào ông Viêt Nam

Són els grans desconeguts. En tenim referències, hem llegit notícies dels seus problemes. Els polítics els utilitzen quan els convé. Desde l’any 1986 els han reconegut la propietat de les terres i sembla que en la Constitució d’Austràlia volen ja incloure el text que ha estat sempre una realitat; ells són els veritables habitants d’aquest continent. És una de les comunitats amb una vida i cultura continuada més antiga del món ( 40.000 anys ). Han pogut sobreviure adaptant-se sempre als impactes medi ambientals tant canviants al llarg de milers d’anys i han sobreviscut al més gran dels impactes: la colonització europea.
”””””’Totes les cultures humanes del món ténen la seva visió i creença de com es va formar la nostra Terra. Els aborígens expliquen aquest procés en el seu ‘Dreaming’, el seu somni del temps. És el temps en que es va formar la natura, la societat, l’ésser humà i quan van rebre el coneixement de les llengües per comunicar-se i la cultura com a poble per diferenciar-se d’altres pobles i veïns. Per a molts aborígens, el somni del temps no és el passat, senzillament és etern. Van arribar a Austràlia 35.000 a 50.000 anys enrera provinents de Nova Guinea i el sud de Malaysia. Aleshores es podia viatjar per terra, desde Nova Guinea fins a Tasmania. Navegant per els grans rius, és com possiblement, van arribar fins a tots els racons del continent. No vaig visitar cap poble aborígen, no tenia autorització, però sí puc recomanar dues visites per conèixer més amb profonditat aquest poble. El South Australian Museum d’Adelaide és magnífic. Una perla. La ‘Australian Aboriginal Cultures Gallery’ és la més completa del país i possiblement del món. Tjapukai, Aboriginal Cultural Park, situat a Cairns, Queensland. És un lloc pensat i construït per a visitants estrangers i també australians, però gestionat amb inteligència i seriositat. La visita al Museu d’Adelaide és absolutament imprescindible, si el viatger visita la Ciutat. Els estudis són seriosos; tot el material que pots veure, impactant, més de 3.000 objectes i centenars de fotografíes; multimedia interactiu i videos interessantíssims i senzillament és un homenatge i sobretot un crit a la veritat i a la realitat; la seva finalitat és continuar dialogant i seguir esperonant als diferents grups d’Aborígens Australians a continuar amb la seva forma de viure i donar a conèixer la seva cultura.És en aquest Museu on he rebut una informació completa i real d’aquest poble. Un Museu meravellós, didàctic, interessant; impossible avorrir-se. Tjapukai és un indret prop de Cairns, a Queensland, punt de partida de la ‘Barrera del Corall’. Ha estat construït i finançat per un matrimoni, ell nordamericà, ella del Quebec i el grup aborígen de la zona té el 51% de la propietat. Aquest matrimoni el que ha fet és ensenyar tècniques teatrals i escenificació del que és el ‘dreaming’ el temps de somni. En un altre teatre els podem veure com utilitzen el foc; les seves cerimònies; les danses; les mitologíes; la música; el didgeridoo, aquest instrument rar i que només ells en saben treure uns sons inimaginables. Després, al costat d’un riu, una noia t’explica i t’ensenya els fruits, les llavors, les arrels, les plantes medicinals i com les utilitzen. Un altre xicot, el músic, ens ensenya com obtenir aquests sons estranys per a nosaltres del didgeridoo. Finalment el que la gent els agrada més; com utilitzar el boomerang. Perillós ….. quan el llences seguint les instruccions que en James em va donar, el veus volar, però de sobte torna on ets i et fa por agafar-lo … sembla com si et volgués tallar el coll …. La paraula boomerang sembla que és originària de la llengua dels Dharuk que van viure a la regió de Sydney; bumarit o wumarang. Els seus ancestres portàven llances i boomerangs per caçar. Moltes històries del somni del temps ens expliquen com els boomerangs volàven i tornàven al mateix lloc, la qual cosa consideràven com màgica. Els visitants poden dir; ‘és un lloc per a turistes’, sí és cert, però intel.ligent i ben fet; sense mentides; una realitat del que són i volen seguir éssent. En una botiga pots comprar artesania molt personal i original feta per ells mateixos, sense enganys. El ‘Made in China’ és difícil de trobar a Tjapukai, però no n’estic del tot segura. Fer fotografíes als aborígens fora d’aquests indrets és difícil i a més no ho trobo bé. Són sempre una minoria, i molt diferents de la resta de la gent que veus. No sé si se senten vigilats o ja passen de tot. Si més no, prefereixo penjar la fotografia d’aquest somriure d’un nen, extreta d’una postal i que voldria pensar que és un somriure a l’esperança. ”””””’