A Birmània/Myanmar comencen a no tenir por
Aquesta mina va ser propietat en un 50% d’una empresa canadenca, Ivanhoe amb seu a Vancouver quan van començar a extreure el coure. Sense miraments. Aquí hi ha recursos naturals, coure, hi ha una Junta Militar que tot li sembla bé mentre cobrin, endavant. Van destruir molt territori. A cel obert. Camps fèrtils, convertits en terra morta, pobles abandonats. I el 3 d’agost de 2011, un broker, Tay Za, mafiós amic directe del General Than Shwe, va catapultar la venta del 50% de l’empresa Ivanhoe que va cobrar $103.000.000,- (i Tay Za es comenta $50.000.000) i el nou propietari d’aquest 50% és ara l’empresa xinesa Norinco. El bloqueig comercial dels països anomenats ‘democràtics’ els passa això; bloqueig, sancions, i aleshores el país demana ajut a Xina, a Rússia, a Korea del Nord, els enemics i als mafiosos…. per dir-ho d’una manera que s’entengui.
Com es pot comprendre Xina no té cap mirament, ni ún, en el tema media ambient i conservar el territori. Jo mateixa quan vaig viatjar per la zona el mes de setembre de 2011, vaig veure kilòmetres, kilòmetres de terra erma, morta, d’un color impossible de descriure, pols, muntanyes de terra, una mina a cel obert. Evidentment prohibit apropar-s’hi i per descomptat no fer fotografíes. Unes condicions miserables per els treballadors, amb l’agreujament de no poder cultivar la terra ni fer pastures per els animals.
Aquesta és l’escletxa de canvis en aquest país, la gent comença a no tenir por i protesta, es manifesta. Demà visitarà la zona Daw Aung San Suu Kyi, prevista des de fa una setmana. Hi han uns 400 manifestants, entre monjos i camperols. Vol parlar amb ells. És curiós que cada vegada que Aung San Suu Kyi s’apropa al poble en situació difícil, problemàtica, apareix la violència. Les dues fraccions a l’exèrcit surten a la llum.
I de sobte aquesta passada nit, l’exèrcit ha aparegut i ha començat a dispersar els manifestants. Però, sorpresa, ha començat amb aigua, pots de fum. Ja no segueixen les ordres de tot just fa pocs anys – prou de disparar a l’aire, dispareu a matar –. Però en veure que els manifestant no marxaven, van utilitzar unes bombes de gas (no se sap quin) que en esclatar es transformava en foc. Resultat: Monjos i camperols ferits greus amb cremades i hospitalitzats, els més lleus a Monywa i els greus trasl-ladats a Mandalay. No s’ha determinat quin tipus de gas s’ha utilitzat.
Ara tenim un video i el testimoni dels manifestants explicant el què va passar. Millor veure les imatges. Impensable fa tot just un any.
Fotografia: La mina a cel obert va conquerint la terra fèrtil. Kuni Takahashi