Abdelkrim i Ho Chi Minh

Vaig llegir l’existència a les muntayes de Son Tay, properes a Dien Bien Phu, d’un nombrós grup de famílies mixtes; marroquins casats amb dones vietnamites amb els seus fills i que van patir una vida difícil i problemàtica. He anat cercant informació, fins que he trobat els lligams entre Abdelkrim i Ho Chi Minh.

Però, primer hem de recordar qui va ser Mohammed Ibn Abdelkrim al-Khathani (1883-1962). Bereber, amo i senyor del Rif. L’any 1921 va defensar la seva terra davant el nombrós exèrcit espanyol que van patir la gran derrota d’Annual l’any 1921. Un geni en l’estratègia militar de les guerrilles, i tant en Che Guevara com Ho Chi Minh s’hi van enmirallar. Abdelkrim volia el progrés per el seu poble. Va fer construir carreteres, va instal.lar línies telefòniques i l’any 1923 va proclamar la República Independent del Rif.

El sultan del Marroc el va recriminar fortament, ja que el considerava un no-nacionalista. Abdelkrim era un bereber lliure i anticolonial. Avui no podríem considerar-lo com un islamista radical. He llegit unes declaracions que va fer aleshores:

‘Els temps de les guerres santes ja han passat i tampoc ens trobem a l’Edat Mitjana i ja no existeixen les creuades. Nosaltres volem, senzillament, la independència’.
Era un perill tant per el sultà del Maroc, com els seus aliats els països colonitzadors com Espanya i França, i el mateix General Pétain va haver d’intervenir per esclafar aquella República Independent del Rif, un somni d’un estratega i polític que volía el millor per el seu poble. Un exèrcit de més de 250.000 soldats francesos i espanyols van aconseguir la rendició del rebel bereber l’any 1926.  Els colonitzadors francesos i espanyols van utilitzar armes químiques; un gas conegut com ‘gas mostassa’ !!
  
Abdelkrim va estar exiliat per la força durant 21 anys a l’illa de la Réunion ( colònia francesa, prop de Madagascar ) i finalment va poder anar a El Caire (es va escapar )  on va morir l’any 1962.
Ho Chi Minh li va escriure una carta a El Caire demanant la seva influència perque els soldats marroquins que eren a la legió francesa a Viêt Nam durant la guerra en contra els colonitzadors, es passésin a l’exèrcit dels Viet Minh del General Giap. No va ser aquella carta el primer dels contactes que van tenir. El fet va ser que la majoria dels soldats marroquins van deixar la legió francesa i van lluitar amb els Viet Minh.
Després de la derrota dels francesos a Dien Bien Phu( 1954 ), els soldats marroquins es van quedar a Viêt Nam, molts havent format una família amb dones vietnamites i amb els seus fills. Van patir una injustícia molt gran per part de tothom; Viêt Nam un país molt conservador en la seva cultura confuciana, no acceptava matrimonis de vietnamites amb estrangers i les dones eren rebutjades d’immediat.
Van patir tortures i desplaçaments constants per tot el país. Mentres que els argelins o senegalesos van ser repatriats d’immediat,  ni el Marroc, ni Viêt Nam, ni cap país occidental van fer res per poder repatriar aquests soldats marroquins. Van viure lluny del seu país quasi 18 anys. Finalment la majoria va tornar amb les seves famílies al Marroc i només uns poquets es van quedar a Viêt Nam.
Abdelkrim va morir quan ja Argèlia i Tunísia havíen guanyat  la seva independència i el Marroc també es va convertir en país independent, encara que ell no va voler tornar-hi per el govern absolutista tant de Mohamed V com de Hassan II.
Ho Chi Minh va morir sense poder veure la reunificació del seu país i el fí de la guerra amb els americans.
He trobat aquesta fotografia dels rebels berebers a les muntanyes del Rif.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *