Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Llibertat a Birmània ? Ha ! – Zarganar – Un actor empresonat

Publicat el 10 d'agost de 2008 per rginer

Zarganar és tota una institució a Birmània; director de cinema, escriptor, actor, i sempre ha estat crític amb la junta. Els seus pares el van educar per ser una persona lliure. Zarganar en birmà vol dir ‘pinses’. Va adoptar aquest nom quan era estudiant i volia arribar a ser un bon dentista. Però el seu futur ja estava lligat al món de l’art desde molt jove. Era l’home més divertit de Birmània, i escric ‘era’ perque ara està empresonat. Mai es va estalviar crítiques al règim dictatorial, quan calia,  però va tenir sempre cura de no ser activista ni amb el partit de la NLD de Daw Aung San Suu Kyi ni amb els estudiants de la Generació del 8.8.88.

Després del cicló Nargis, va viatjar dues vegades al delta de l’Irrawaddy. Van veure clar, ell i un grup nombrós d’actors, artistes i intel.lectuals que havíen d’ajudar a la gent, malgrat la prohibició de la junta per fer-ho sense la seva autorització. A l’inici de la seva activitat humanitària, van gaudir d’un status de protecció, per ser qui eren, celebritats a Birmània, però finalment va ser empresonat per ajudar a les víctimes del seu poble, sense autorització del Govern, i sobretot per acceptar ser entrevistat per periodistes i cooperants estrangers. Mai es van identificar amb cap grup d’ajut o ONG, quan arribàven a totes les poblacions i racons del delta absolutament arrasades per el cicló. Era evident que per la junta aquesta activitat era considerada inequívocament política.
Encara és a la presó. El seu delicte ‘ tractar de fer arribar menjar i medicaments a la gent que ho necessitava’ i explicar-ho al món, perque el govern del seu país no ho va fer.
Ja va estar tancat un parell de vegades, però se’n va sortir. Avui, ara, fa setmanes que la gent no sap res d’ell. Només tot just fa uns díes va comparèixer davant el tribunal. Ja ho ha fet dues vegades.
És una història cruel, fastigosa, feixista. Zarganar a la presó i ningú sap quan tornarà a ser lliure. De ben segur que els seus acudits ja no tornaràn a ser els mateixos, o ni tan sols, tornarà a pujar a dalt d’un escenari.
No sabía que ajudar a les víctimes del cicló Nargis, a la gent del seu país, ( més de 140.000 morts i molts més desapareguts ) era un delicte polític.

Quan el van detenir a casa seva el propassat 4 de juny, li van confiscar un ordinador, uns $1.000,- que va recollir de la bona gent per ajudar a les víctimes del desastre del cicló Nargis, varis CD, inclòs el ‘Rambo 4’ i l’enregistrament de la sumptuosa boda de la filla del general genocida Than Shwe. També van empresonar Zaw Thet Htwe, editor d’un diari esportiu, Khin Maung Aye, un cooperant i Thant Zin Aung, un càmara.  Entre tots havíen aconseguit un grup de 400 persones ben organitzats per ajudar a la gent del delta. Per la junta aquest grup és il.legal i perillós, d’acord amb l’article 5 (J), apartat 17/A, per ofenses i accions il.legals contra les bones persones de la nació ¿?

El Tribunal els pot condemnar a dotze anys de presó.
Aquesta és la llibertat d’aquest país. Ni tan sols poden organitzar-se per ajudar al seu propi poble, després del desastre natural més important de la història de Birmània.
Zarganar, actor, escriptor;  dibuix per Harn Lay/The Irrawaddy – autor també dels acudits d’aquest mateix diari.
Avui fa 12 anys i 291 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

  1. que ni a Birmània ni onsevulla, no és possible de sobreviure si ets una persona honrada. Per poder just que sigui menjar, has de delinquir, has de trair, has de delatar, has de fustigar, has de maltractar …
    Això pinta malament perquè ja no és un cas aïllat. M’explic: quan aquí hi havia el melitar, veies que, tot i que durava més que un mànec de cullera, el dia que fes el cuec s’hauria acabat el bròquil perquè era un cas de llibre. L’envoltaven, i estones pareixia que el setjaven, París de França i tot allò que semblava la crème de la crème dels drets humans i d’una sospirada civilització que, tot i que es torbava a arribar, no podia pas estar gaire. Però ara, roseret, que hi ha pel món? M’ho vols dir?
    Me’n vaig a fregar persianes. No vull que el llegir em faci perdre l’escriure. I devers les 11,00 hrs a la platja.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.