Chào ông Viêt Nam

La meva hibernacio primaveral s’ha vist sobtadament trasbalsada per les noticies del desastre a Birmania; mes de 25000 morts; ja no se quantes persones desaparagudes i la junta militar fins, tot just fa un dia, ha admes l’ajut de l’estranger: ara aquest pais tornara a ser noticia de primera plana. La junta cruel, molt cruel, no va avisar del tifo que ja era molt a prop. Recordo quan vaig ser a Vietnam, el Govern va avisar, sempre ho fa, d’un tifo a la costa central i els comites dels pobles amb l’ajut de l’exercit van evacuar mes de 300000 persones: A Birmania no ho han fet i la junta encara vol fer el referendum per una constitucio feta a mida el proper dia 10 de maig; pot haver-hi encara mes crueltat ? Zoya Phan ja ens ho va dir quan va ser al nostre pais el propassat abril; van casa per casa per obligar a la gent a votar un si. Quan deixaran de fer negocis amb aquests criminals multinacionals de països com Russia, India; Sudafrica, França; Xina; Japo, Thailandia …..
La Junta s’ha vist obligada a obrir les fronteres per rebre ajut; pobles arrasats literalment; el poble sense res.
Podeu entrar a www.birmaniaporlapaz.org, supos que tindran informacions d’ultima hora.

Un petit  poema sortit de les oscil.lacions d’un pendol, i estic segura; que encara sense permis, ho sabra entendre:

En el solc d’una penya
neix fonoll carnos.
En el caliu d’un foc
llueix la claror.
La guspira batega,
com si fos viva.
El vent que se l’endu
crea un foc nou.

Soc en un ” ciber espace” i el teclat es complicat i amb els accents no ho tinc gaire clar;  pero desitjava deixar escriure sobre aquest pais on lluiten per la seva llibertat sense violencies; els violents son els militars i la junta; que no tenen cap pietat amb el seu poble.

Tinc moltes fotografies de flors, moltes; fetes durant aquests dies; no les puc mostrar.
Birmania mereix un foc nou en total llibertat.