Tam biêt blocaires – Xin chào Oô

Marxo al Pirineu, al departament de la Haute Garonne, al poblet d’Oô, a nou kms de Banheres de Luishon (Bagnères de Luchon), per una estada llarga, fins el dia 24 de maig. És el regal que em faig cada any, pel mes de maig. Fer un ‘transvassament’ o millor dit un canvi de domicili personal, de Ciutat a muntanya. Només hi ha la vall, el riu, amb molta aigua, això si, de les neus de les muntanyes de més de 3000 metres, camins, boscos, res de segones residències, ni casetes adosades. Cent persones censades, però bastantes menys que hi viuen. Per anar a comprar amb el cotxe vaig i vinc de Bahneres o a Poubeau, un altre poblet proper, on na Vivianne fa uns formatges i un mató exquisits. També tots els díes a les onze del matí, arriba una furgoneta-botiga de queviures i a toc de botzina ens avisa que ja és a davant de casa per poder comprar el que ens falti o hem oblidat.

També tinc temps de fer un tractament a les termes públiques, que no hotel, de Banheres, però sobretot, llegir. De fet és la meva escola d’estiu, millor dit, de primavera. Autodidacta total i absoluta. Encara que de ben segur, m’agafarà el ‘mono’ de tots vosaltres, i penso que més d’un dia cercaré un d’aquests cafés on pots entrar a internet per fer una ullada; no és el bar dels Nàufrags, però si assembla bastant; és de muntanya.
Escriuré postals; m’agrada escriure’n. Ja és un ritual diari; cercar-les, anar a correus  (sóc una adicta a les oficines de correus) els segells, a casa, escriure i a l’endemà a la bústia.
Més d’una tarda amb na Marie, n’Hilaire, i els seus fills i nets, i uns veïns de Tolosa de Llanguedoc, ens fem un ‘aperoô’, pastís, alguna cervesa, refresc, i jo com a persona important, deixo sobre la tauleta un platet amb pernil de glà …. amb un èxit explosiu. I comença la tertúlia. L’any passat vaig coincidir amb les eleccions que va guanyar aquest senyor tant faldiller; ara escoltaré els comentaris. De fet tota aquesta part del sud del país veí voten sempre a l’esquerra.
Si per una de les casualitats algún blocaire passa per aquests entorns, la porta de la gîte és oberta i un descans és molt convenient. L’hostalera us rebrà amb molt de goig!
Bé, us presento en Monty; el mes passat va complir deu anys i aquí el teniu amb la mirada fixe, vigilant, amb el llac d’Oô al darrera. És el meu company de viatge i estada. No us puc assegurar que no comenci a bordar; quan ho fa ja sé que algú vol entrar i se’l mira, olora, i si dóna el vist-i-plau, el visat d’entrada està autoritzat.
Fins la tornada amigues i amics !

11 pensaments a “Tam biêt blocaires – Xin chào Oô

  1. Ja t’ho he dit que em feu molta enveja tu i el Monty…a veure si l’any que ve podem vindre ni que siga una setmaneta. Relaxa’t molt, llig molt, camina molt i ens “veiem” quan tornes, tota renovada i descansada…
    T’enyoraré (encara més)

  2. …em té atrapada. Ara mateix la posaré a l’arxiu i més de dues vegades m’haurà de socórrer de moltes pèrdues, no només la teva. També hi ha les muntanyes (els munts, en deia, d’una manera adorable, Ramon Llull). Els caramulls.
    Si han nascut enrevoltats de muntanyes, com jo mateixa, onsevulla vagin a raure i no n’hi hagi es troben com despullats, nus, dins el buit. ‘Elles’ fan companyia i donen costat quan ens ‘atupen les ventades’, i escampen una ombra com un porxo quan el sol clivella i hem de menester frescor.
    Monty, cuida bé la madona, vigila bé la porta i no paris de lladrar, en esser a Oô, que els pocavergonyes ja arriben per tot arreu; ja hi ha tudats pertot.
    Comptarem els dies fins que torneu tots dos. 

  3. … i l’estada et restauri tots els replecs del cansament urbà, que l’aigua t’axopi i la bona companyia t’ompli, encara més, de llum el  bell somriure clar, perdurable.
    Porta amb tu una rosa, ara ja desfullada a l’herba del jardí, però immarcescible a l’esguard, com a penyora de la meva amistat. L’hem sabut guanyar i s’esten com el fil d’aigua que fitora en Monty més enllà de la xarxa, com un peix lliure.

  4. Que gaudeixis del lloc, de la natura, dels amics francesos, dels amics catalans, dels virtuals, dels dies i de les hores.

    Amor sense fronteres.

    ( I UN AVÍS: Atenció gossetes d’Oô!… Que arriba el ‘guaperes’ de Sant Gervasi pletòric d’amor barceloní per compartir amb totes vosaltres!)

    mIL PETONS I DESPRES MIL MES

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *