Totes les protestes del món a favor de la llibertat del Tibet, són també favorables a la llibertat per Birmània. Tibet té molt de ressó arreu; el Dalai Lama és un personatge mediàtic important i la seva veu s’escolta a tot el món. Aung San Suu Kyi, també Premi Nobel de la Pau com el Dalai Lama, està tancada ja fa més de 15 anys a casa seva a Rangoon; no té aquest suport mediàtic, però sí té un suport de la societat civil mundial enorme; però no oblidem les manifestacions dels monjos budistes a Birmania el passat setembre 2007 i un premi Pulitzer ha anat a parar al fotògraf que va poder ensenyar al món l’assasinat d’un fotògraf japonès en mans de l’exèrcit de la Junta Militar. Arrel de la publicació de la fotografia, el món es va assabentar de l’assasinat de més de cent persones, molts monjos budistes.
Són molts els empresonats polítics a Birmania, més de 800, i ara el perill és el referendum previst el mes de maig per una constitució feta a mida per la Junta Militar i negar la llibertat del poble.
Els partits de la oposició ja s’han manifestat en contra de no anar a votar, i de ben segur que la participació serà baixa. Per descomptat les ètnies que lluiten per la seva llibertat ja fa dècades no la votaràn, ni els seguidors del partit que lidera Aung
San Suu Kyi.
Molts països amb interessos a Birmania ja han manifestat el seu rebuig per aquest referèndum, però tres països han exercit el seu dret de veto a aquesta ressolució :
Xina, Rússia i Africa del Sud.
El dia 12 d’abril, tots hem de penjar el poema ‘Juny’ del poeta xinès Shi Tao, empresonat, i ho podeu fer entrant en a la web http://www.penpoemrelay.org/ o a Vilaweb ho tenim més fàcil: El blocaire David Figueres – Els dies i les dones – en dóna tota mena de detalls.
La fotografia correspòn el passat dia 27 de març 2008, Dia de la Revolució del Poble de Birmania a Rangoon, on es podet llegir un NO al referendum.
… per grans potències i grans farsants. Penjarem el poema d’en Shi Tao, quan les paraules són privades d’ales pels botxins.
La Xina, i altres països, empresonen els poetes i deixen anar els assassins a lloure. Els fan por les paraules, no les bales. Fer més por que les armes forma part del misteri de les paraules, i no tranquil·litza gaire.
Els únics països del món on hi ha llibertat d’expressió són els anglosaxons. Els qui més prosperen. La censura, el veto i l’empresonament polític, només duen fam, ignorància, injustícia, por, violència, pobresa. Si no ens ajuden és perquè no ens veuen. Ningú no fa senyals de fum des d’aquí. Bé: tu sí roseret. Hauríem de trobar més gent.
Que passis molt bona nit.
Una abraçada.
x