Avui he llegit que el propassat dia 22 de febrer, els tres jutges de Nova York, de la Cort d’Apelació, els senyor Miner, Sack i Hail, han dictaminat en una sentència de 35 pàgines, que les empreses Dow Chemical i Monsanto, entre d’altres, no van fabricar la dioxina mortal per matar gent; tot va ser a conseqüència de la guerra. Han dictaminat, doncs, en favor de les empreses químiques, i no hi haurà judici per demanar justícia per a totes les víctimes afectades per l’agent orange de nacionalitat vietnamita. Es podrà creure en la justícia alguna vegada ??
Ara començarà novament una batalla perque el judici es pugui fer i els vietnamites de perseverants ho són molt, i com sempre diuen, ‘podem perdre batalles, però mai hem perdut una guerra’.
Len Aldis, Secretari de ‘Britain-VIetnamese friendship’ ha fet unes declaracions molt significatives, que val la pena de llegir-les. ‘Aquesta és novament una sentència terrible per a tots els vietnamites que han sofert i pateixen les conseqüències dels efectes de l’Agent Orange. En aquests moment hi han tres milions de persones vives, víctimes d’aquesta mortífera arma química; milers i milers han mort desde el dia que van començar a utilitzar les armes químiques a Viêt Nam amb la dioxina, l’any 1961 i no van parar fins l’any 1971.
www.lenaldis.co.uk”””Encara avui, prop de Danang, hi han dipòsits de bidons de l’agent orange i fins l’any passat, no han accedit els americans a netejar la terra. Particularment, penso amb la senyora Thi Hung i el senyor Nguyen Van Quy, als qui vaig conèixer a Hà Nôi el mes de juny de l’any passat, abans de marxar a Nova York per declarar davant la Cort.
Per desgràcia van morir quan van tornar a casa seva; patíen un càncer mortal per haver patit el llençament de l’agent orange a les seves cases. Dues persones meravelloses, valentes, que han mort, sense conèixer el veredicte de justícia envers a ells i a totes les altres victimes.
També penso en els germans siamesos Nguyen Duc i Viet que van morir el setembre de l’any passat.
Tots dos van nèixer l’any 1981 amb un sola pelvis, un sol anus, un penis, dos ronyons, tres cames. No van ser els únics naixements de siamesos. Els dos germans van ser operats per un equip de cirugians japonesos, però no van arribar a viure molt de temps més.
El mes de novembre de 2006, Nguyen Duc, un dels germans, va manifestar a un periodista d’un diari dels EE.UU. :
Penso que és molt irònic que mentres el seu país li fa un judici a Sadam Hussein per utilitzar armes químiques, vostès en van llençar tones i tones en un altre país i defugen de la seva responsabilitat.
Els EE.UU., han d’admetre la seva responsabilitat i compensar a les victimes de l’agent orange del Viêt Nam.
És una obligació moral. Ara, demà, l’any vinent, un día s’haurà de fer.
Ara ens toca estudiar molt bé les 35 pàgines de la sentència, continúa manifestant el senyor Len Aldis. Però la campanya demanant justícia ha de continuar amb més força que mai.
Gràcies a totes les 710.000 signatures rebudes d’arreu del món que dónen suport a la demanda de justícia. Haurem de fer més accions si volem guanyar aquesta batalla per a totes les víctimes. És una qüestió de moralitat i humanitat.’
La fotografía és precisament dels germans Nguyen Duc i Viet, a l’Hospital Tu Du a Ho Chi Minh City quan teníen set anys, del llibre ‘ Agent Orange – Collateral Damage in Viêt Nam – Philip Jones Griffiths.
””’
