Amb tot l’enrenou del cas Millet, als de Can CDC els ha sortit un problema inesperat. Al destapar-se que Millet posava la ma al calaix, també s’ha trobat un altre calaix que sembla que anava per la financiació de CDC i altres despeses diverses, com els deutes del PI.
I ja la tenim muntada, el contingut del segon calaix i el seu destí poden no ser cap il.legalitat, però tampoc sembla una cosa del tot……
políticament correcte, tot i que serveixi per una causa política.
I aquí el món de la política és molt cruel, i no han tardat ni un minut a sortir els adversaris polítics de CDC, amb tots els mitjans disponibles, per posar el dit a la nafra. I com és normal els de la Casa Gran comencen a defensar-se utilitzant un dels més antics i instintius arguments emprats en defensa d’un mateix, ” i tú que fas?”.
Que es demanin explicacions a CDC pel seu finançament, és molt normal, ara també s’els tenen que demanar, i des de els mitjans públics encara amb més raó, als de Can ERC i Can PSOE de Catalunya, que expliquin a canvi de qué, s’els perdonen els deutes. Doncs no pensem que sigui per raons humanitàries i molt menys encara per raons solidàries.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al igual que n’hi han imposts directes e indirectes, n’hi ha ffinanciació directa o indirecta dels partits majoritaris a l’Estat a través dels ajuntaments i diferents institucions públiques de l’Estat.
Com el Plan E per afavorir empreses ‘amigues’ i la gran banca que després donaràn donatius al partit, a costa de sangnar més la ciutadania d’arreu de l’estat i propiciar un clima per fer inviables i aufegant arreu de l’Estat moltes activitats econòmiques.
En volta de fer com Alemanya que fa una baixada dels imposts per injetar diners a l’activitat econòmica alhora que augmenta els subsidis a qui de veritat ho necessita per la crisis, sense plans E inútils per afavorir les empreses amigues de sempre que viuen a l’ombra de les obres públiques i les institucions.