Chào ông Viêt Nam

El tema dels Aborígens és delicat. No és el mateix dir ‘ we apologize’ que dir ‘we are sorry’ i els representants Aborígens al Parlament demanen la paraula ‘sorry’.

Molta gent a Austràlia creu que no poden demanar perdó per uns fets que han succeït ja fa molts anys i no en són responsables. 

Però els greuges, el dany, moltes generacions perdudes, és present dia a dia en els pocs Aborígens que encara intenten viure com els van ensenyar a fer-ho.

És cert que han recuperat terres i participen en la gestió dels parcs nacionals, i molts d’ells treballen en una nova forma de viure; fins i tot es pot veure la bandera aborígen al costat de la bandera oficial d’Austràlia, però encara avui ténen dificultats per adaptar-se a la colonització.

Al cinema van projectar una pel.lícula, crec que l’any passat, i que no va tenir gaire ressó per el gran públic : ‘ The rabbit-proof fence’ – ”Generación robada”, dirigida per en Philip Noyce i interpretada magistralment per Kenneth Branagh i tres nenes aborígens que mai havíen fet cinema. No la veig veure, però al videoclub que tinc al costat de casa he pogut llogar-la i la recomano a tothom que tingui una sensibilitat envers a la vida, la gent, els pobles, el seu dret a viure,  les injustícies, i sobretot, per entendre millor per el que han passat i encara passen els Aborígens. La história de la pel.lícula és real, no és de ficció.  Penso que és molt important conèixer la història dels Aborígens d’aquest continent enorme, gran, infinit, amb una natura exuberant, per entendre’l millor.

La traducció al castellà del títol original és bastant diferent; la traducció correcta seria ‘La tanca o mur dels conills’ referint-se a la tanca més llarga que mai s’ha construït al mon per separar els camps cultivats de les terres on vivíen el conills i així evitar la proliferació d’un animal que els colonitzadors van importar i tenir-los controlats per no malmetre els conreus.

Tots els infants que van ser robats de les seves famílies aborígens també vivíen dins unes cases i uns pobles que per ells eren murs i amb persones que no podíen explicar-lis d’on veníen, qui éren i com sería la seva educació. No enteníen res de res; molts d’ells els van segrestar quan eren uns nadons i ni tan sols sabíen si teníen mare o pare. La fugida de Molly, Daisy i Grace per tornar a casa amb la seva mare és colpidora. En el ‘making off’ del DVD fins i tot els actors, i tots els que participen en la pel.lícula després de l’escena del segrest, les llàgrimes aparèixen en els ulls de tothom.

La fotografia la vaig fer la nit que vaig sopar sota les estrelles, en mig del desert. Al fons es veuen les muntanyes de Kata Tjuta ( conegudes abans com ‘les Olgas’ ). Com no tinc una càmara professional no vaig poder fer la fotografia de la’ Southern Cross’ ( la estrella del Sur ), una experiència més quan viatges a l’altra punta de món.

S’ha amagat el sol i una nova llum en la vida dels australians s’ha encès després de les darreres eleccions.