Curs escolar
El començament del curs escolar a casa nostra, m’ha fet recordar les entrades i sortides dels estudiants a Viêt Nam, de nord a sud, en qualsevol poble, ciutat, zona rural.
Sobretot quan viatjava per carretera les entrades i sortides d’escola feien aturar el tràfic més d’una vegada.
A les bicicletes o motocicletes, llevat dels llibres, vaig veure a molts estudiants portar la seva cadira (!!) a l’escola.
A les Ciutats com Hà Nôi o Sài Gón també hi han escoles privades, com el Lycée Français o Escoles Internacionals.
”Però dins un govern comunista, en aquestes escoles sempre hi ha representants sigui del partit comunista o del govern, que no deixa de ser un control pel que fa al sistema d’estudis.
No tinc un coneixement profond dels sistema educatiu del país, però sí que vaig veure escoles en tots els pobles i zones rurals i un esforç prioritari per donar tot el coneixement que les noies i els nois necessiten, per veure un futur millor per ells, la seves famílies i el país.
Però tot llegint articles, llibres, sobre els mestres a Viêt Nam, estic totalment d’acord quan diuen : ” De tots els sentiments humans, el lligam entre l’estudiant i el mestre, és un dels més emotius i més durable’.
A Viêt Nam un mestre que ensenyava amb els pictogrames xinesos era considerat un intelectual. Podía haver estat un mandarin frustrat o retirat, però podia exercir com a mestre. No acceptava diners per la seva feina; només l’al.lotjament i menjar a casa de les famílies dels estudiants i amb la seguretat que l’estudiant o la família, es fes càrrec de les seves despulles.
La veneració i respecte envers als mestres forma part de la ètica confuciana i que els vietnamites han seguit al llarg dels secles.
Aquest respecte va continuar durant la colonització dels francesos. A partir de la revolució de l’any 1945 la democràcia va entrar a les escoles. Els estudiants havíen d’anomenar als seus mestres ”Anh” ( germà gran ) o ”Chi” (germana gran ). Més tard durant els anys de les guerres i els canvis tant econòmics com en la societat, la relació estudiant-mestre es va deteriorar greument.
Avui, amb un gran esforç per part de tothom, es torna a les velles tradicions, en les formes i en les actituts.
Avui els estudiants saluden al seu mestre com ”Thày” (mestre) o ”Cô” (mestra). Però encara es demana el que seria l’ideal: harmonitzar el respecte amb l’amor.
La fotografía correspòn a la sortida d’una escola durant el viatge per carretera de Ho Chi Minh City al Delta del Mekong; migdia, hora de dinar.”