Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Cochinchine – Colonització

Estic encara en ‘mode supervivència’, sense disc dur, ja enterrat, i esperant un de nou on tornar a arxivar tot el material que vaig treure del moribund.
Així que encara no puc penjar cap fotografia.

He començat, lentament, molt lentament a llegir el llibre de Georges Dúrrwell ( això sí que ho he après del sudest asiàtic … ) i la meva primera impresió és que he fet una boníssima compra.

Ens ilustra molt clarament com es va colonitzar la Cochinchine i totes les seves vivències durant 30 anys.
”’Per fer més entenedor el seu relat ens endinsa en la història dels colonitzadors i el per què, no només del sud est asiàtic, sino que fins i tot, ens fa viatjar en el temps fins a Roma.
Ens descriu i opina sense embuts els greus errors i les bones intencions.

Evoca de bon començament el més gran dels fabulistes francesos : Jean de la Fontaine ( 1621 – 1695 ) i la primera frase que llegeixo en el primer capítol és la següent :
‘La raison du plus fort est toujours la meilleure’ – La raó del més fort és sempre la millor’- ‘Faula del ‘Llop i l’Anyell’
Paraules que han donat sempre molt camp per discusions, forums i treballs.

Aquest axioma brutal, escrit, però no per això justificable, ha estat posat en pràctica per la majoria dels pobles en totes les èpoques de la nostra història mundial.

Després s’endinsa en la història de les ‘colònies militars’
en la època de Roma i ho relaciona amb les colònies militars dels ‘anamites’ ( poble del nord del Viêt Nam d’avui i vietnamites ) que van anar conquerint terres del nord al sud, però tant en un cas com en l’altre, inspirant-se en una frase que va fer famosa el senyor Bugeaud, filàntrop, en la conquesta d’Algèria i creació d’una colònia militar a Misserghin, a la vora del Sebkha – any 1845 – :

‘ Ense et aratro ‘ – Espasa i arada – ” Dôn-diên ”

Les bones intencions del senyor Bugeaud no van tenir un resultat feliç.

En canvi al Sudest asiàtic, a la Cochinchine i a la resta de Viêt Nam, els anamites anàven a poc a poc, amb paciència i sense presses construïnt un país mil.lenari, en mig dels seus veïns molt bel.licosos com Cambodja, Siam, Xina, i protegint d’aquesta manera la defensa del seu territori davant els invasors.
Organitzàven les colònies militars entre els voluntaris i començàven a cultivar els camps d’arròs, construïr cases, canalitzar l’aigua i fer un poble amb futur. No pagàven impostos durant un llarg temps fins que els pobles-colònies s’haguéssin consolidat.

Continuarem aprenent una mica més, però m’ha agradat la manera que el senyor Dürrwell ha començat el seu llibre.

En altres capítols parla de la família anamita i el culte als seus ancestres; de Sài Gón i el barri xinès; de les petites indústries artisanes; de la fauna i la natura; de les festes dels anamites – el Têt sobretot – supersticions – el joc – un viatge a Cambodja i un altre a Siam .

Serà un llibre per posar dins la meva maleta en el meu proper viatje….. ( el dia de sortida es va apropant, tot just em queda un mes i el viatge serà llarg ).

”’


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.