Hoa Phong – Badia de Ha Long

Hoa Phong és l’antic nom del que avui coneixem com Ha Long. Sembla com si volgués deixar per el final la meva visió i estudi d’aquest indret tant i tant peculiar com meravellós, reconegut per la UNESCO, com lloc a preservar.

En altres posts he anat explicant petites coses de Ha Long, fins i tot, la seva llegenda i també que és el lloc on voldria tornar.

Però, anem a lo pràctic, i unes informacions útils per els viatgers que arribin a Ha Long també hi caben en aquest bloc.
””’És curiós que de vegades el cinema dóna a conèixer ciutats, paisatges, països i si la pel.lícula és un èxit de públic, de sobte els visitants comencen a arribar; tal és el cas de ‘Memòries d’Àfrica’ amb Kènia, Tanzània, Botswana i ‘Indoxina’ amb la badia de Ha Long.

Curiosament, els intel.lectuals vietnamites han deixat escrits molts poemes d’indrets de Viêt Nam, però difícilment se’n troben de Ha Long. Només ha inspirat uns poemes lírics escrits per King Lè Thánh Tôn al secle 15è i Lord Trinh Cu’o’ng al secle 18è. Pot tenir una explicació i un raonament; l’absència total de comunicacions fins a una regió feresta i salvatge i la llunyania del centre social, cultural i polític del país, el delta del Riu Roig.

L’any 1952, un grup d’historiadors vietnamites, cercant en els arxius d’una biblioteca a França dels ideogrames xinesos – Hán – i el vietnamites – Nôm- , van trobar un manuscrit en Hán amb un estudi complet, tant històric com geogràfic, de Ái Nam ( antic nom de Viêt Nam ) del secle 19è. En el capítol dedicat a la província marítima de Quâng Yên, es van trobar cinc poemes de Hô Xuàn Hu’o’ng, exaltant les meravelles i la bellesa de Ha Long.
Era una poetessa, i va estar navegant en un petit sampan per aquest laberint de més de 3.000 illes i illots, coves, amagatalls, aigües verd maragda, peixos i ocells, flors, boscs, tot com un conte de fades.
Al final del seu poema, Hô Xuân Hu’o’ng es pregunta :
‘ Entre les més de tres-centes coves de jade i racons ennuvolats, on és el palau de cristall de la fada d’aquest regne?

Els intel.lectuals i savis d’avui a Viêt Nam es pregunten si aquesta poetessa és la mateixa que durant el secle 18è va escandalitzar la ortodòxia confuciana i va fascinar al poble amb la seva poesia plena de sensualidat i molt compromesa amb les injustícies socials de fa ja 200 anys.

Quan navegues per el mar de Tonkin o Mar de l’Est envoltada de totes les illes i illots, el color de l’aigua va canviant segons els colors de les illes, de sobte et pots trobar amb un illot de terra vermella i al costat un altre de més gran amb una platja petita i cobert d’un bosc frondós amb tots els colors inimaginables. En aquest illot o illa també s’hi pot veure una petita pagoda i cases flotants de pescadors.

La posta de sol és ja el final d’aquesta bogeria de colors.
No ho puc explicar. No la vaig veure.

El dia que jo vaig navegar per Ha Long estava ennuvolat i tot el que he escrit és el que es pot veure quan el rei sol no deixa d’enlluernar-nos. Però igualment, sense la llum del sol, és un lloc per pensar, somiar i emborratxar-se de tanta bellesa. Oi que m’ho puc imaginar ?

Seguirem parlant de Ha Long; recomanacions, com arribar-hi, més informacions d’illes i platges, visites i excursions imprescindibles, i també últimes notícies del que passa actualment.””’

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *