Notícies de Viêt Nam
En aquests últims díes les notícies han estat sobretot centrades en la visita del President de Viêt Nam, la primera després de la guerra, als EE.UU. i la seva entrevista amb el senyor Bush. També en la comparexència dels afectats amb l’agent orange davant un Tribunal de New York reclamant justícia per a més de 3.000.000 de vietnamites i rebre les compensacions i reparacions, i sobretot justícia, per part de les empreses químiques com Monsanto, Dow i 35 més.
Uns centenars o milers de vietnamites que van fugir del seu país en acabar la guerra van ser sempre presents al carrer, manifestant-se per demanar més democràcia i llibertat d’expressió al President del seu país d’origen.
””’Fent un resum necessari, i després d’haver llegit diversos mitjans de comunicació tant dels EE.UU., com de Viêt Nam, com del Regne Unit i Sudest asiàtic, quins han estat els objectius aconseguits :
El Tribunal de New York estudiarà si és just fer un judici per compensar els danys de l’agent orange. Ja és un èxit haver pogut presentar-se per segona vegada a reclamar justícia. Ara cal esperar unos mesos per conèixer la decisió del Tribunal, però totes les campanyes en favor dels afectats i les víctimes de l’agent orange seguiràn.
Mentrestant, el senyor Bush ha acceptat pagar el cost que representa treure els magatzems, encara existents, de dioxina a Danang ( Centre de Viêt Nam ). S’ha anomenat una comisió mixta, EE-UU. – Viêt Nam per eliminar aquests dipòsits. Un informe, dit Hartfield de Canada i que es va publicar fa unes setmanes, va confirmar l’altíssima toxicitat de la zona prop d’aquests magatzems ( la guerra va acabar l’any 1975 !!!!!!! )
Els científics, evidentment de la part d’EE.UU., encara discuteixen la causa-efecte de l’agent orange en els naixements de criatures, encara avui, amb malformacions terribles.
S’han arribat també a acords econòmics ( Viêt Nam és un dels països dits ‘emergents’ del sudest asiàtic ), però el President de Viêt Nam ha deixat clar que els ajuts i entrades de capital, seràn controlades per el Govern.
Viêt Nam està quasi tancant les ferides de tants anys de guerra i està entrant en aquest progrés, que molts veuen un perill per la seva cultura i la seva idiosincràsia com a nació independent. Però és un país encara pobre, necessita ajut per poder mantenir el medi ambient, els camps, les muntanyes, els boscs, els rius; reconstruir encara infraestructures, però fer-ho amb equilibri, sense que el progrés els faci pagar un preu molt alt.
És clar i evident que en un sistema totalitari sempre hi hauràn mancances de llibertat, però quan parles amb la majoria de la gent del país,de moment, veuen el futur amb optimisme i no volen canvis.
Permeute-me transcriure, resumit, un article aparegut al New York Times:
”Si nosaltres estem exigint més llibertat d’expressió i llibertat religiosa a Viêt Nam, molt a prop de la Casa Blanca, està el cementiri dels soldats morts i a les seves tombes, encara es poden veure calaveres de soldats del Viêt Cong que van portar a casa com un trofeu. Alguns cranis són encara a la duana; altres són utilitzats com cendrers.
Podeu imaginar-vos el patiment de les famílies vietnamites que no saben on són les restes dels seus familiars i no poden enterrar-los a la seva terra ? Per a ells, els seus estimats, segueixen perduts en el cel, sense destí. Costa tant retornar aquests cranis per poder identificar-los i retornar-los als seus familiars ?
El President Bush necessita tornar aquestes calaveres. Honorant els morts, també demostrem el nostre respecte als vius”.
Vaig tenir una esgarrifança molt gran després d’haver llegit aquest article:
The New York Times – 22 de juny 2007 – Op-Ed contributor
Lori Andrews – Chicago – Professora al Chicago-Kent College de Dret. Autora de la novela ‘ The Silent Assassin’.
La fotografia correspòn a un enterrament en un poblet no gaire lluny de Hà Nôi i en direcció a Hoa Lu.”