Chào ông Viêt Nam

Hoa; així és es anomeda la flor en llengua vietnamita i la flor dins la cultura tradicional d’aquest país té un significat important. En el poema Kiêu de Nguyên Du ( secle 18è ), la seva biblia cultural, hi han 130 versos on la paraula ‘hoa’ està escrita. La llengua vietnamita té moltíssimes paraules i expressions que ténen una connotació amb la flor.
La quantitat de flors de diferents colors, espècies, úniques, exuberants, que vaig anar observant i admirant al llarg del meu viatge, i sobretot, com en qualsevol raconet de la casa més senzilla sempre veus flors, colors, vaig pensar que havia d’haver-hi quelcom més que una ornamentació o una passió per les plantes.
””””’……i llegint al mestre Hu’u Ngoc, he anat descobrint significats, proverbis, ofrenes i tota mena de llegendes. Viêt Nam no és diferent d’altres cultures siguin asiàtiques o occidentals.
”Có hoa tay” literalment vol dir: ‘té la bellesa i les formes de les flors en els seus dits”. Significat real: ” mans destres.
”Hoa dá” literalment : ‘flor de roca’. Significat real: ‘corall’.

En les ofrenes als esperits i deesses dels temples, sempre pots veure plats plens de flors, alguns amb aigua i les flors surant lentament. El llistat de flors que els vietnamites ofereixen als seus esperits, ancestres, deesses són :
– hoa sói / eugènia.
– hoa ngâ / algaria.
– hoa lan / orquídia.

La flor de lotus – hoa sen – és de llarg la flor per excel.lència i curiosament la rosa – hoa hông – és considerada com una flor importada d’occident, ja que no figura en cap poema ni en el folklore popular ni en el teatre.

Un proverbi vietnamita diu : ‘La flor de lotus creix en un fangar i no desprèn cap olor nausebunda, ens el contrari’.
Originàriament, és el simbol de la vida emergent del caos de les aigües contaminades i brutes.

Però les flors ornamentals també juguen un paper important dins la cultura del país. En arxius d’escriptures i poemes durant el regnat de Lê Dai Hàhn ( secle 10è ) i durant el regnat de L´y ( secles 11è i 12è ) ja existeixen pobles dedicats exclusivament al cultiu de les flors.

Els vietnamites sempre van preferir, i volíen i estimàven cuidar i fer crèixer, les seves flors ornamentals.
Avui, ja ténen una economía emergent amb les flors i han aconseguit unir cultura amb comerç. És l’impacte i les influències d’Occident al llarg del secle XX amb la colonització dels francesos.

Les flors ornamentals més apreciades i amb més demanda són : orquídies, camèlies, crisantems, dàlies, gessamí, flors de presseguer, flors d’albercoquer, narcisos, roses,
‘sói’, ‘môc’, ‘qu`yn’, ‘phù dung’.
Em sap greu no poder donar una traducció a les flors que he escrit en llengua vietnamita. He demanat un llibre de botànica amb fotografíes i amb els noms científics dels arbres, de flors, de plantes i així poder fer un arxiu rigurós de tot el que vaig fotografiar i per conèixer, evidentment, les flors exclusives de Viêt Nam.

Les flors també ténen el seu significat ètic i reflecteixen el caràcter de la persona que les fa crèixer i les estima.
Orquídia és a dalt de tot; la bellesa total en la dona i l’home.
El crisantem és el simbol de la tardor i evoca el retir d’una ànima indiferent davant els honors.
‘Hoa qu`ynh’ ( un tipus d’hortènsia) la flor dels poetes evocant una nit plàcida i exuberant en flors.
La flor blanca de l’albercoquer representa la resistència, perque floreixen tot sols ja entrant a l’hivern.
També existeix el simbol, de les flors en dos grups:
Tú’ Hû’u ( amistad ): albercoquer, orquídia, crisantem i bambú.
Tú’ Quy´( amor-estimació): presseguer, lotus, crisantem i pí.

Navegant per els canals del Delta del Mekong vam anar a dinar a una casa particular, la del senyor Sau Giao. És l’exemple més clar de tot el que he tractat d’explicar. Al seu jardí cultiva, estima, fa crèixer tot tipus de flors, arbres i bonsais, senzillament perque li agrada. No hi havíen gaires orquídees, però la de la fotografía és especialment bonica.

””””