Metàfores poètiques

En l’anterior post he escrit sobre la relació tant íntima i important entre el poble vietnamita amb la terra i l’aigua, i afegiria, la natura.
En tota la literatura vietnamita les metàfores hi són presents i ténen a veure quasi sempre amb la terra, l’aigua, la natura.
El Kieu aquest poema de 3254 versos i que és l’eina principal d’estudi de la llengua i la literatura, n’hi ha moltes de metàfores.
El vietnamita no li agraden les especulacions metafísiques o les filosofíes abstractes; el vietnamita s’acull espontàniament a la poesia.
””Les metàfores fan quasi sempre referència a la natura. De vegades són un valor senzillament descriptiu i així podem llegir en la descripció de l’heroïna Kiêu :
– El seu mirar melancòlic té la palidesa del crisantem; la seva silueta prima, com el petit arbre de l’albercoquer; una mirada profonda com l’aire de la tardor; celles somiadores com les muntanyes a la primavera – .

Demano disculpes per atrevir-me a traduïr aquestes metàfores dels versos del Kiêu, traduccions fetes en llengua francesa o anglesa. Curiosa i autodidacta com sóc, però difícilment escriuré correctament.

Possiblement fóra necessari un lèxic de totes les metàfores:
– Muntanyes i rius – La pàtria fent referència a la llegenda dels ancestres fundadors Lac Long i Au Co.
– Encontre entre l’or i el jade : Evoca l’acte sexual.
– Fulla roja i fil de seda : El matrimoni.
– Els acords del luthier i la guitarra : Amor conjugal.
– Llacs i rius : El món.
– L’acidesa del vinagre : la gelosia.

Totes les llegendes, els ancestres, surten de l’aigua i de la terra. Nosaltres, els occidentals, quan llegim els poemes (no sempre ben traduïts, tot s’ha de dir ), ens costa molt entrar-hi, i necessitem els apunts d’un glossari.

La singularitat del poble vietnamita és doncs els seus arrels amb la terra i l’aigua. La seva convivència amb els esperits, el seu diàleg permanent i culte amb els seus ancestres familiars o nacionals, com també als genis protectors del seu poble. Aquest convenciment els ha permès no deixar-se influenciar per les grans doctrines morals o les abstractes dels xinesos.
– Nosaltres vivim per les tombes dels nostres ancestres i no per un vestit o un bol d’arròs – Dita popular.

El 30 d’abril és festa – la celebració de la caiguda de Sài Gón ( 1975 ) i la reunificació i independència del país, però també és festa el 26 d’abril on es recorda als reis Hung, fundadors del país fa més de 2000 anys. El partit únic, comunista, celebra totes les dates significatives on reis i mandarins del Viêt Nam van lluitar per la independència, la llibertat i la pau.

La fotografia, terra i aigua, correspòn a Halong.
Fotografia feta desde una cova. Halong té una llegenda; el seu nom evoca ‘ el lloc on el drac va baixar fins el mar ‘.
Les illes van ser creades per aquest drac que va baixar de les muntanyes al mar. En el seu recorregut la seva cua llarguíssima va anar deixant empremtes per allà on passava. Quan va arribar al mar, es va submergir i les puntes de la seva grandiosa cua van quedar fóra l’aigua i es van convertir en els més de 2000 illots i illes d’aquest racó del món.’

4 pensaments a “Metàfores poètiques

  1. Les dues primeres són el suport d’una identitat com a poble, la superació de la realitat contingent. Les metàfores son l’elaboració del pensament. En un i altre cas un ritus. Els ritus són per trescendir mes enllà de la realitat. Abans estaven emparentats amb la religió, ara ho estan mes amb l’esport o la música. No podem viure sense ritus.

  2. La vida i els elements per sustentar-la. Per a mi pensar no se’m fa possible sense metàfores. Les que expliques i ens aportes son ben sàvies. Si ens deixem amarar pels seus significats i associacions hi trobem claretat. És el pensament i l’experiència destilats amb els segles. Gràcies per aquest viatge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *