Prendre el tè a Ta Van
Encara hi han coses per explicar de la meva estada a les muntanyes. Vaig sortir de Sa Pa per una carretera petita i estreta i quan ja no es podia anar més lluny, vaig començar a caminar per anar a Ta Van un dels poblets al voltant de Sa Pa. La comunitat de Ta Van hi han 6 pobles, 400 cases i 3.000 habitants. Ètnies: Day, H’mong i Dao. On es veu una bandera del país, és la casa comunal o l’escola. Tots els nens i nenes estàn escolaritzats. Ténen una producció d’arròs molt important i les dones i les noietes fan uns brodats preciosos. També fan un perfum molt especial que el pots trobar al mercat de Sa Pa. Ofereixen al.lotjament en cases per compartir amb les famílies de la zona.
Per fer aquestes excursions recomano sabates lleugeres i obertes. Els seus habitants porten les sandàlies de l’oncle Ho. Ho Chi Minh va fer fabricar sandàlies de cautxú, ja que no volia que cap vietnamita anés descalç. ‘Si els colonitzadors francesos ens van introduïr el cautxú, és hora que nosaltres en treiem profit per a les nostres necessitats’.
El fang i l’aigua és per tot arreu. També val la pena ajudar-te amb un bastó de bambú per anar caminant per aquests meravellosos indrets. Dones i noietes de diferents cases vénen sempre a acompanyar-te i evidentment quan ja has de tornar a Sa Pa, aleshores vé el moment de comprar els seus productes, sobretot els brodats i cal fer-ho. És un ingrés extra i a més són molt bonics i originals.
Vaig entrar a casa d’una família de l’ètnia Day. L’avi al costat del foc fumant, els nens tornant de l’escola, l’àvia treballant al camp d’arròs, la mare dels nens fent el dinar i el pare cuidant del bestiar.
Ens van convidar a prendre el tè. Tè verd, sense fermentar, collit del costat mateix de casa seva.
No tenim cap coneixement de la cultura del tè a casa nostra. Cal escollir les millors fulles. Fer bullir l’aigua i fer la infusió precisa. La primera és per beure el primer tè molt lleuger, la segona ja una mica més fort i així succesivament. És un moment de reunió i de conéixer-nos i explicar-nos els nostres costums.
És de molt mala educació rebutjar el tè que t’han ofert.
Convidem a l’avi i al pare dels nois a uns purets que agraeixen moltíssim.
En aquest viatge he après a prendre el tè i a fer les infusions correctes i sobretot rebutjar immediatament els sobrets i bossetes.
Encara que els manquen moltes coses, els montagnards són autosuficients; ànecs, porcs, arròs, hortalisses, tè.
Són oberts i molt cordials i la seva hospitalitat envers els estrangers absolutament sincera.