Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Camins: Les Montagnards

Publicat el 7 de gener de 2007 per rginer

25 de setembre de 2006 – Comença el viatge fóra Ciutat.
Primera etapa : Há Nôi – Lao Cai – Sapa. 324 kms. Direcció nord a la frontera amb la Xina – Regió del Yunnan. Diferentes ètnies. La més important els H’mong. Les montagnards, com els francesos anomenàven als habitants de les muntanyes més altes de Viêt Nam. Carretera no. 2 fins l’encreuament per agafar la carretera no 70 que arriba fins a la frontera amb la Xina.
El viatge el fem en un petit microbús, amb un xofer molt experimentat i una guia acompanyant. Som 5 persones, un matrimoni de Madrid, un matrimoni del País Basc i jo mateixa. Sortim de Hà Nôi a 2/4 de 9 del matí. Cal tenir paciència i no mirar el rellotge. Tot amb molta calma. Sempre es veu gent i en aquesta època més encara perque l’arròs és a punt per la collita. Hi ha gent arreu. La cerretera és com un camí d’una gran Ciutat on hi ha un tràfic molt divers; búfals, carros, màquines molt velles on posen l’arròs, noies i nois amb bicicleta que surten de les escoles, camions que vénen de la Xina, algun cotxe, molts ciclomotors …. tenim temps de contemplar el paisatge, d’això no ho dubteu pas. Seguim el riu Sông Hông ( Riu Roig ) i la via del tren que també arriba fins a Kumming, capital de la regió del Yunnan a Xina.
Parem en un poble que es diu Yên Bai a dinar. Entrem en un establiment on serveixen b egudes i menjars. Sempre ténen les fotografíes dels familiars morts i que van obrir l’establiment, i davant de les fotografíes un petit altar.
Mengem el clàssic ‘picnic’ de viatge, però ens bebem unes bones cerveses i a més la propietària ens convida a beure una copeta per acabar de fer la digestió; ens porta una botella on veiem que dins hi ha serps i escorpins !
No podem rebutjar l’invitació; és de mala educació, així que decidim fer un brindis i ens bebem aquest ‘xupito’ que per cert no és tan dolent, una mica amargant, potser. Repetim, ja que ens desitgem tots un bon any.

Sempre veus gent i el paisatge és preciós. Voldríes parar a cada instant i contemplar la bellesa dels camps d’arròs i respirar i parlar amb la gent, els nens.

Arribem a Lao Cai, ja de nit. És una ciutat fronterera i amb molt de comerç. Comencem a pujar encara més i més amunt i ens trobem amb boira i ens plou. No es veu res. Només podem llegir altitud 1.680 metres. Arribem a Sapa.
Són 2/4 de 8 del vespre. Per fer 324 kms hem necessitat unes 11 hores i la carretera és més aviat un camí asfaltat i els sotracs et deixen una mica baldada, però val la pena.
Ha estat un viatge esplèndid i aquesta nit segur que descansarem molt i molt bé.

El xupito m’ha fet una neteja impresionant dins el meu cos i penso que ara sí que estic ja preparada per el que se’m presenti. Tenim tres díes per endavant.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.