# República. Avui 64è dia. Brussel.les i dia de reflexió.
Avui 74 díes sense llibertat dels Jordis. Exigim que tornin a casa.
Avui 56 díes sense llibertat del Vicepresident Junqueras i Conseller Joaquim Forn. Exigim que tornin a casa.
I el MHP de la República Carles Puigdemont i els Consellers Ponsatí, Serret, Comín i Puig exiliats a Brussel.les. Volem que tornin.
Vaig anar a Brussel.les. Del 6 al 8 de desembre. En cotxe. Molt fred. Un dia gris i lleig. Banderes i color groc. Càntics i proclames. Una parella de Mallorca que també van voler compartir aquest dia amb nosaltres. M’expliquen que van anar a sopar i el propietari del restaurant va fer sonar Els Segadors. Tots dempeus, brindant i cantant. Els belgues han estat amables, oberts i pacients. No han fet fàstics per posar-se un llaç groc, o cridar amb nosaltres les proclames. Milers, milers de persones. Riuades de gent que anava venint per incorporar-se a la manifestació. Tanta gent, que la policia belga va haver de canviar l’itinerari. Desconcert, improvisació, embolic. Gent amunt i avall sense saber exactament on seria la capçalera. Em va semblar la sortida d’un Camp Nou ple a vessar. Una pantalla enorme. Som lluny, però ho veiem bé i els altaveus retronen arreu. Cap problema. Parlaments llargs, massa diria jo. Cansats, amb gana, però sense defallir. Hem cantat tot el que s’havia de cantar, hem proclamat tot el que s’havia de proclamar, hem ensenyat a Europa qui som, què volem, hem denunciat, hem fet costat als nostres representants polítics, al MHP, als Consellers, els que són a Brussel.les i els que són a la presó.
Avui dia de reflexió, o això diuen. Estem vivint uns díes amb una intensitat mai vista, més aviat, vivim angoixats, alguns més i d’altres no tant, expectants, reprimint els nostres sentiments i ganes de cridar ben fort. Estem aguantant el que no hi ha, ara, aquests díes d’una campanya electoral indigna, lletja, bruta, il.legal. I no tenim cap altra opció que el dia 21 de desembre anar a votar, novament, i ho farem. I votarem per a qualsevol dels tres partits on hi militen els nostres representants polítics que han estat empresonats, foragitats, denunciats, pendents de judicis, expulsats dels seus càrrecs, vigilats. Heu vist la foscor que transmet el Palau de la Generalitat ? Perque no ens oblidem que no tenim Govern. Els que manen són els ministres del reino de espaÑa. Tot és estrany. Sí, hem perdut una batalla, però no pas la guerra. Perque estem en guerra, no violenta (existeixen guerres no violentes ? ), però en guerra. Cal ser astuts i preparar-nos per el que vindrà. El dia 21 de desembre votarem, a contracor, però ho hem de fer. Si no guanyem, serà la fí. I els únics que poden continuar la lluita són els tres partits que volen continuar-la, perque no han baixat els braços, CUP, JuntsxCat, Esquerra. Els altres, tots, tots, ens llençaran de pet al reino de espaÑa per tornar a ser una comunidad autònoma. GUANYAREM, és clar que sí. Si vam votar el dia 1 d’octubre en un Referèndum, ho hem de tornar a fer, per legalitzar el resultat obtingut aleshores. Sense dubtes.
Perque vam guanyar, i ho tornarem a fer.
Ni un pas enrere. Ho aconseguirem, segur.
Fotografíes Brussel.les: RG.