Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

El primer dia de la independència ? Així no.

 

 

Tot just he arribat a casa. He estat al Passeig Lluís Companys des de les 4 de la tarda, i en acabar el parlament del President senyor Carles Puigdemont he marxat. Sense entendre res, molt decebuda, emprenyada i amb la sensació que ni el nostre Govern ni els diputats han defensat al seu poble, a la gent que va anar a votar diumenge passat, després de molts anys de lluita, i tots sabem sota quines circumstàncies.

Avui era el dia de la proclamació de la independència i de la República de Catalunya. Sí avui. I no ho heu fet. Em sento enganyada. Em costarà molt de païr.

Ho aconseguirem, segur ? Bròquil is NOT OVER.

 


  1. Ahir vaig anar al passeig de Lluís Companys amb il·lusió però també recel. Era la mateixa sensació que em rondava l’estòmac el 1O, quan esperava sabent que seria colpejada per defensar els nostres vots. Avui he canviat el recel per encara més determinació. I pressa. I ganes. Vull exercir el meu dret a ser coherent amb les meves decisions. Vull la República per fer-me’n responsable. Qüestió de llibertat.

    1. Sí, tots, la gran majoria, tenim la determinació que hem de lluitar fins el final. Hem arribat fins aquí després de molts esforços. Una revolució pacífica des de baix a dalt i no a l’inrevés com es vol fer creure. I en mig de veïns, amics, coneguts, companys i companyes aquest exercici de voler decidir i ser coherent continúa. Podem ser crítics, però l’objectiu segueix éssent el mateix, aconseguir bastir la República de Catalunya. I no val a badar. Entre nosaltres podem parlar, conversar, enraonar, discutir, però continuar junts fent camí.

  2. Hola, Roser,
    entenc perfectament el teu estat de decepció amb el què va passar. Amics meus hi eren. També el meu germà amb qui vaig parlar poc després. Ell havia sentit CatRàdio i les explicacions de tot plegat i entenia la suspensió per esperar el diàleg. Que ningú digui mai que no ho hem intentat per totes les vies.
    Tenim molt de camí fet, amb fermesa i perseverança arribarem on hem d’arribar. Ningú va dir que fos fàcil, ni ràpid. De fet, fa molts anys que hi estem lluitant. Persistirem. Ara no podem aturar-nos. No hi ha marxa enrere. Hem de tenir l’esperança que els nostres governants faran el que cal fer i nosaltres preparats per respondre.
    Una abraçada!

    1. No vol dir que hagi baixat els braços, no. Ho he paït i crec que sí, es van equivocar. Davant un fet, hi han les reaccions. Com va passar el dia 1 d’octubre i el 3 d’octubre, i el 20 de setembre, i el 6 i el 7 de setembre. Aquest fet cabdal, no s’ha produït encara, el més important. Un sí, però no, sembla ser, però no, a veure. Al celobert del Parlament la signatura del document, sense cap afegitó. Correcte. En suspens. És evident que la gent estem a l’expectativa per actuar quan calgui. L’escenificació no va estar bé, per dignitat envers els més de dos milions de persones que van votar un sÍ sota una violència que mai oblidarem ni perdonarem. Continúa la lluita que sempre hem sapigut i sabem serà encarallarga i feixuga, però ara ja en un escenari mai somiat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.