Chào ông Viêt Nam

 

 

El futur d’aquest país que tant estimo és ja a tocar. La campanya ha estat llarga, llarguíssima i ha passat de tot, però no s’ha vist violència amb resultats de morts, de moment. El partit del poder ha fet de les seves arreu del país amb la seva politica de la por. Si no, que els hi diguin a un ampli grup de cantants i artistes que han fet campanya per la NLD, el partit liderat per Daw Aung San Suu Kyi. Han estat ‘informats’ per part de membres del govern actual i dels militars, que els seus noms figuraran en unes suposades ‘llistes negres’. El video de campanya ha estat tot un èxit i ha sonat tots els díes. Suu Kyi ha fet mítins al nord, sud, centre, est i oest. Sempre acompanyada de milers i milers de birmans que li donen suport i d’aquests joves cantants molt populars al país.

Thein Sein, l’actual President, ex-militar reconvertit, i cap de files del partit USDP (Union Solidarity and Development Party) ha fet un mítin bastant inusual per a ell.

— Hem fet el canvi d’un règim militar a un règim  democràtic i un govern escollit pel poble (¿¿??). Quins més canvis voleu ? Si en voleu més, aneu a cercar als comunistes. Oi que ningu vol comunistes en aquest país ? Hem portat la democràcia que el poble vol.

— I que vol dir ‘ temps per un canvi’ que és el que diu el partit de la oposició, la NLD. Suu Kyi i el seu partit han estat les últimes sis / set setmanes parlant a la gent d’un suposat ‘mantra’ del canvi. Quin canvi ? Nosaltres continuarem amb les reformes (¿¿??).

L’analista politic Yan Myo Thein escriu des de casa seva a Yangon, que hi ha una gran majoria del poble que no està gens satisfeta amb els suposats canvis que s’han fet fins ara. No s’ha fet res per canviar la constitució, per combatre la corrupció, per assegurar una pau que encara no hi és. El President Thein Sein sembla encara ancorat en el passat i vol espantar a la gent parlant de comunisme.

El fet és que una estimació de 33.5 milions de votants aniran a les urnes el proper diumenge. I a Birmània/Myanmar tenen una llei electoral molt injusta , perque, per exemple a la cambra baixa, els escons es basen en el nombre d’habitants d’un poble o ciutat, i és clar que la proporció d’electors varia moltíssim. Una ciutat amb més de 500.000 habitants obtindrà els mateixos escons que un poblet de no més de 5.000 habitants. I els militars juguen a favor i la seva campanya es basa especialment en ‘comprar’ als habitants dels petits poblets arreu del país. La gent dels petits pobles són molt vulnerables a ser manipulats, a creure les promeses que els fan i a acceptar els fraus i les corrupcions. I encara és més complicat la relació vots/escons de la cambra alta. I no oblidem que el 25% dels escons del Parlament, per llei, pertanyen a l’exèrcit.

He viatjat tres vegades a Birmània/Myanmar i no he deixat de tenir contactes. Treballo amb els meus companys en una petita ONG amb la que donem suport perque una petita escola pugui funcionar en un petit poblet del centre del país, a la regió de Sagaing.

Un poblet on la majoria dels seus habitants són agricultors, de religió budista i viuen en en una societat molt tradicional. De ben segur que els haurà visitat més d’una vegada el representant del partit oficialista i els ha promès una carretera, aigua potable, i moltes més coses. L’abbot del Monestir tot somrient, no se’l creu. Si haguéssin fet efectives totes les promeses fetes des de fa anys, serien rics. Com la majoria de la gent del país estimen i veneren a Daw Aung San Suu Kyi, i saben que només ella al capdavant del govern podría fer canviar el país. I això en puc donar fe. El meu primer viatge l’any 2009 Suu Kyi encara estava empresonada i tot eren prohibicions. Ningún en parlava. Els altres dos viatges ja havia sortit del seu empresonament i podíes trobar la seva fotografia a tots els coffee shops, restaurants, taxis, hotelets, escoles. No dubto pas que guanyarà, però no sé per quina diferència. No es poden fer enquestes, és impossible, no tenen els mitjans ni les dades correctes. El govern té el poder i fa i desfà a la seva conveniència.

Però diumenge serà la primera vegada, sí, la primera vegada, que un partit polític de l’oposició pot tenir la oportunitat de guanyar i començar ara sí, els canvis en aquesta societat tancada per aquests més de seixanta anys de dictadures militars.

La Constitució diu clarament que ningú pot ser President del país si està casat amb un estranger o té fills amb passaport no birmà. Escrita i aprovada per impedir que Suu Kyi pogués presentar-se. Ella és  la cap de llista de la NLD, no podrà ser Presidenta, però abans d’ahir va manifestar molt clar: Guanyarem, i formaré govern, i estaré per damunt del President. La Constitució no m’ho pot impedir.

La gent, la gran majoria, es pregunta: Si guanya la NLD amb més del 51% dels vots, l’actual govern traspassarà el poder a Daw Aung San Suu Kyi ?

Estiguem atents diumenge 8 de novembre. El vot de la gent decidirà. Jo desitjo molt que guanyi la NLD i poder tornar al país i veure els somriures de la gent, aquesta vegada sí, de veritat, d’esperança en el futur.

http://www.youtube.com/watch?v=oYteBYUN3TY?rel=0&w=560&h=315