Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Retorn a Myanmar/Birmània: El difícil cami de la llibertat

Fa molt de temps que no he publicat cap apunt de Myanmar/Birmània i de Daw Aung San Suu Kyi. L’últim el 30 de desembre de 2013. No he estat, però, desvinculada del procés de democràcia que viu Myanmar/Birmània, en absolut. L’any vinent, 2015, hi ha eleccions generals i els moviments i la feina es multipliquen. Suu Kyi no ho té fàcil. Viure en llibertat després de més de 18 anys sense aquest preuat dret, és difícil. He estat llegint i rellegint articles, informacions, visionant videos del què passa a Myanmar/Birmania, i és quan te n’adones de com es poden manipular i tergiversar les notícies i les informacions.
Occident sempre ha volgut marcar la pauta en els temes d’aquest país. Les ONG, els col.lectius defensors dels drets humans, certa premsa, defensors de Daw Aung Suu Kyi mentre era presonera del règim militar, i des d’un temps ençà, única i exclusivament es centren en el problema dels Rohynga, i les lluites entre budistes i musulmans, i en el fet que Suu Kyi no ha condemnat aquests fets violents amb resultats esfereidors de morts, desplaçaments, lluites racistes i voler exterminar la minoria musulmana que des de fa secles viu i treballa en aquest país.
Molts, i jo també, ens preguntem … Tornarà la dictadura militar al país ? Perque és obvi que les finestres obertes per el President Thein Sein no ho han estat d’obertes del tot i una millora de vida de la gent tampoc es pot veure. Sí, cert, ara pots pagar amb targeta de crèdit, no a tot arreu, hi han més cotxes, pots obrir comptes als bancs, no hi ha una censura tant ferotge, però encara hi és. La mort del periodista freelance Par Gyi, un antic guardaespatlles de Suu Kyi, n’és un clar exemple. Par Gyi va ser mort quan era custodiat per l’exèrcit-policia. De primer l’exèrcit-policia va voler amagar el crim, i davant les protestes, van declarar que va ser mort a trets perque volia escapar-se. La resposta habitual en aquestes casos. Però van haver d’exhumar el cadàver, i es va poder comprovar que va patir tortures i el cos mutilat va aparèixer a les xarxes. Un altre signe de ”llibertat controlada” al país, les xarxes socials.
20121120-aung-san-suu-kyi
Aquest trist episodi ha fet, m’ha fet, sospitar, creure, que els militars no estan disposats a entregar el poder  per més visites del President Obama, i altres alts dignataris de diferents països han fet, facin o feran. El poder continúa en les seves mans, amb un menyspreu per el seu poble, cruel i generalitzat. No sembla que vulguin deixar en mans de la societat civil el poder judicial i sí així ho vol la gent, hauríen de canviar la Constitució. Podría ser un risc per a tots ells. En un informe recent de la Harvard Law School van apareixer tres noms de generals del país acusats d’estar implicats per crims contra la humanitat i crims de guerra que va patir l’ètnia Karen en les seves lluites, entre 2005 i 2008. Una transició política abocaria a aquests generals i molts d’altres a seure davant la justícia internacional.
rtr2yma1
L’any passat, un comité especial nomenat per el Parlament, han estudiat de com reformar la Constitució, d’acord amb diferents estudis entre la població i com millorar aquesta Constitució aprovada l’any 2008, tot just després de la catàstrofe del cicló Nargis amb més de 130.000 morts i milers i milers de desapareguts i desplaçats. Modificar la Constitució voldria dir eliminar aquests 25% de poder que té l’exèrcit per llei dins el Parlament, i que no deixa cap possibilitat a cap partit de l’oposició poder fer política en llibertat.  Aquest 25% bloqueja per llei, i prohibeix, que Daw Aung San Suu Kyi pugui presentar-se com a cap de lllista i per la Presidència del país en les properes eleccions generals de l’any 2015. El poder militar no vol canviar-ho i penso, crec, que el partit SLORC (State Law and Order Restoration Council), partit amb majoria absolutíssima que va guanyar les últimes eleccions, militars vestits de civils, està ja preparant les eleccions i no volen tenir a Suu Kyi com a contrincant, ni volen patir cap derrota. Estan movent peces per anar teixint una estratagema ”legal” per no deixar que la NLD pugui presentar candidatures de qualsevol ciutadà birmà amb fills de nacionalitat estrangera, com és el cas de Suu Kyi, com així diu l’article 59 (f) de la Constitució.
El meu contacte amb aquest país continúa i continuarà. La petita ONG Jofran Internacional de la qual formo part continúa ajudant a que una petita escola de pre escolar en un petit poble del centre de Myanmar/Birmània pugui escolaritzar un nombre entre 45/47 infants de 3 a 5 anys. I amb alegria anem veient com la gent del poble, la societat civil, es reuneix, s’organitza, estudia, i fa possible que l’escola sigui tot un èxit de gestió i sobretot d’amor i de ganes de veure  els seus fills com entren a formar part d’una nova societat per aconseguir viure millor en un país molt, molt maltractat i que somia poder votar l’any 2015 en llibertat i començar, ara sí, un camí llarg, però feliç, per aconseguir el que els van arrabassar fa més de 60 anys.
El poble, els ciutadans de Myanmar/Birmània s’ho mereixen i ho necessiten.
DSCN1080

 

Fotografia: Escola Mingalabar – Thaung Ywar Thit – octubre 2013 / RG.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.