Birmània/Myanmar: U Win Tin, amb gran respecte
Va publicar un llibre , What’s that? A human hell, on explica punt per punt tot el que va patir ell i els altres presoners polítics. Després del seu alliberament ha estat molt actiu per començar a construir un nou futur del seu país. La Junta Militar li tenia por; U Win Tin era una persona clau, molt intel.ligent i gran coneixedor de les estratègies polìtiques i socials del país i països veïns. Quan va ser empresonat l’any 1988, va estar tres díes sense menjar, ni dormir, ni beure, perque els militars volien la seva confessió que ell va ser el que va ensenyar a Daw Aung San Suu Kyi el camí de la democràcia i la seva entrada en la política. Un home íntegre que mai es va arronsar. I també crític amb la líder del seu partit, quan calia ser-ho.
No me’ls crec als militars. Cal lluitar de manera ferma contra els seguidors dels militars que han estat al poder més de seixanta anys. Només així aconseguirem aplanar el nostre camí envers la democràcia i la llibertat.
Paraules de U Win Tin tot just fa un parell de mesos.
La setmana passada va acabar la festa del Thingyan, l’any nou birmà. El pas de l’època de la sequera per entrar en el període de pluges. I per aquest motiu tothom mulla a tothom. Un any, el 2014, difícil i important. Cal preparar les eleccions generals de l’any 2015 i podria ser el canvi definitiu per el futur polìtic i social del país.
Ahir vaig celebrar aquest Any Nou birmà juntament amb amics i vam brindar. No sabíem que U Win Tin no arribaria a celebrar aquest día, però el nostre desig va ser per a tota la gent que des de fa dècades ha lluitat, i lluita per la llibertat de Myanmar/Birmània.
Descansi en pau U Win Tin.
L’any 2010 vaig escriure un apunt i publicat una fotografia d’ell un any després del seu alliberament. I un altre apunt l’any 2008 tot just després de sortir de la presó d’Insein.
Fotografia: U Win Tin amb la seva camisa de color blau. Alliçonant a la gent, als joves. Es trobarà a faltar les seves cites, les seves conferències, els seus escrits, el seu magisteri, la seva força.
Roser, l’any birmà em sembla que és tan teu com d’ells.
M’agrada que ens contactis amb aquesta altra punta de món que hem de saber fer també nostre.