Chào ông Viêt Nam

Vaig anar escrivint en una agenda, petites notes del meu viatge de tot el que vaig veure i vaig fer. Obro una pàgina qualsevol i apareix el diumenge 29 de setembre de 2013. Era a Hà Nôi. 
Xinesos a l’Hotel.  Sí, eren de vacances. Molt cridaners, molt. Obrien i tancaven les portes de les habitacions com si estiguéssin a casa seva. Amablement vaig treure el cap per la porta i els vaig demanar de no fer tant de soroll. No vaig tenir una resposta massa convincent. 

Moto al circ. Equivocació. Un dels meus mitjans de transport favorits a Hà Nôi és negociar un bon preu amb un motorista que sempre te’ls trobes a les cantonades del carrer. Ràpid, i tot depèn del que vols pagar. Es va equivocar i no em va deixar al circ i no parlava anglès. Pujo en una altra motocicleta i sí, arribo al circ. Circular amb motocicleta et dona la possibilitat de veure-ho tot i passar-t’ho bé. A més els carrers dels barris per on passo són amples i els arbres, meravellosos, donen ombra. La ciutat dels arbres. Quin goig !
Conversa en francès. Passejo a la vora del llac Thien Quang, proper al circ. Dos homes ja grans em miren, somriuen i comencem a parlar. Encara poden fer-ho en francès ! A ells i a mí ens fa moltíssima il.lusió poder parlar francès a Hà Nôi, que no és el més habitual. M’expliquen quan eren joves i estudiaven en escoles públiques franceses. El germà més gran té 95 anys i el petit no ho recordo. Estan contents. Viuen bé, si tenim en compte el que han passat al llarg de dècades de guerres, fam i violència. 
Se’ls veu feliços i ells i jo continuem els nostres camins.  
Circ. El circ de Hà Nôi – Rap Xiêc Trung U’o’ng – està situat dins el Parc Thong That (abans anomenat Lenin). Era aviat. Compro l’entrada. Preu: 100.000 VDN (€ 3.00). Seient: B1. És un edifici preciós, estable, com una carpa. El curiós és que al costat meu comprant l’entrada hi havíen tres dones que em volíen vendre una entrada, fins i tot més barata !
No era ple. L’espectacle em va agradar molt, circ en el seu estat pur. Elefants, gossets, un porc vietnamita, micos, pallassos, trapecistes, funambulistes, música en directe. Enveja de no tenir un circ estable a la meva ciutat ……..
Parc. Placidesa. Barri francès. Tornar caminant al centre de Hà Nôi. Passejar per el parc. Un diumenge al matí és ple de gent, famílies, criatures, joves, jocs, música. Un trenet circula  al voltant d’un altre llac, més gran que l’anterior, Bay Mau. Asseguda en un banc, parlant en anglès amb un grupet d’estudiants, joves. Ens fem una fotografia i els demano el seu correu electrònic per enviar-lis la foto. Gaudir. 
Caminar pels carrers amples on encara es poden veure grans edificis de l’època colonial. En certa manera el barri em recorda a qualsevol ciutat francesa, carrers Ly Thuong, Hai Ba Trung, Trang Thi. Entro a Fanny, una gelateria que ningú es pot perdre d’anar-hi. Han canviat de lloc; abans eren al costat del llac Hoan Kiem, i ara al carrer Ly Thuong.
Sopar. Aviat, com els vietnamites. A les 7 de la tarda. Prop de l’hotel al barri vell.
Una sopa, el Pho de pollastre i una cervesa Halida. He caminat molt i fa calor, molta calor. Arribar a l’hotel i després de la dutxa, llegir: Mrs Dalloway, traducció de la Dolors Udina. Dormir.

Fotografia: Dos germans que parlen francès. RG. setembre 2013.
Arxius: Comença la funció.
           Cantonada barri francès.
           Noies i nois en un matí de diumenge al parc.
           Motocicleta, carrer, arbres.