Val d’Aran – La Garona – Pirineus

He vist els meus amics en F. i na M.C. plorant en veure el treball, l’esforç, les il.lusions de tants i tants anys i la Garona els ha près tot. Avui encara ha estat més trist que el dia d’ahir. La Garona torna a baixar per el seu camí i tot ha quedat a la vista, trencat, inservible, per llençar. Fins i tot el xalet. En F. i na M.C. són de la Val d’Aran. Estimen la natura, la terra, les muntanyes. La cuiden. Viuen amb la natura. I saben del risc. Enguany han estat amoïnats. Molta neu, massa, metres i metres. Mai ho havíen vist. Això no pot ser bò. Encara no he pogut plantar al meu hort i ja veurem amb el desglaç.

Impossible de preveure tanta pluja i la calor dels últims díes. Ara la gent de la Val d’Aran, dels Pallars i del departement des Hautes Pyrenées a França, han de conviure amb unes terres destrossades per la fúria de l’aigua de la Garona. I se’n sortiran. Plegats i amb l’ajuda de molta gent. I tornarem a veure les aigües d’aquest riu amb placidesa i de vegades enrabiat. I la gent de Les ferá la seva festa major per Sant Joan, com sempre.

Salardú, Tredós, Gessa, Artíes, Vielha, Bossost, Les, Saint Béat, Banheres de Luishon, Génos, Arreau, Oô. Llocs, pobles que estimo. Els Pirineus les nostres muntanyes. La natura que ens acompanya i que hem de cuidar. I saber que l’home i la dona no podran mai arrabassar a la natura el que és de la seva propietat. Ella sempre guanyarà. Hem d’acaronar-la, cuidar-la, estimar-la i conviure amb ella. Aleshores tot s’entén i la convivència és plàcida.

Els meus amics en F. i na M.C. miraran el cel i les muntanyes que els envolten, i pensaran que enguany la natura, la Garona, ho ha volgut així. Molts d’ànims des de la gran ciutat.

Fotografia: La Garona a Bossost. Maig 2007. RG.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *