Recull de fotografies: Oô
La Florence i en Jean-Bernard m’han dit que La Carrère, nom de la gîte, ni es veu. La neu l’ha fet desaparèixer.
Oô per sempre més ha estat un lloc important, necessari, i per circumstàncies que ens fueteja la vida, no he anat més des de fa tres, quatre anys ? Ja no tinc cotxe i arribar-hi no és fàcil. Alsina Graells fins a Bossost i esperar que et vinguin a cercar. Encara hi ha una altra possibilitat de viatjar-hi, en tren. He d’anar fins a Tolosa i allà agafar el tren fins a Banheres de Luishon. Moltíssimes hores, més d’un día diria jo. Més temps que volar a Hà Nôi !!
Els díes, setmanes, mesos passats en aquesta gîte …. És el lloc de lectura i de les passejades. La Val d’Astau. Oô no té més de 100 habitants. Florence, Jean-Bernard, Pierre, Manon i ara la petita Valmy són allà. Marie m’espera per poder petar la xerrada i el seu cosí ens acompanyarà amb la seva música del seu petit acordió. I parlarem de’n Hilaire, de com era de difícil la vida als anys 40, com obria les portes a refugiats de la guerra civil, com pujava fins dalt les valls per portar el menjar als pastors, com rentava la roba a les fredes aigües del riu ……
Ep, que m’ho he passat molt i molt bé a Oô, m’he divertit molt, és un lloc idíl.lic, tranquil i aquestes enyorances són també alegríes. I està més que clar que hi tornaré.
De recull de fotografies d’aquesta part dels Pirineus en tinc un munt …….