Viêt Nam: 25 de gener 1973. Acords de Pau a Paris. 40 anys.

El poble de Hà Nôi va commemorar el propassat 25 de gener els 40 anys de la signatura dels acords de pau a Paris, entre les delegacions del Govern Democratic de la República de Viêt Nam i el govern Provisional Revolucionari de la Republica del Sud de Viêt Nam amb el govern dels Estats Units, representat per aleshores Secretari General, Henry Kissinger.

I en aquella data de l’¡any 1973, preparaven el seu Any Nou, el Tê’t, a corre cuita, perque els avions nordamericans eren al caure i llençarien les tonelades de bombes contra la Ciutat i la població civil. I va ser l’anomenada ‘ofensiva del Tê’t’ de l’any 1968 que va significar un abans i un després de la guerra de Viêt Nam. Els americans mai es van imaginar que els vietnamites atacaríen durant aquesta festa tan assenyalada, i ho van fer.

La guerra no va acabar fins l’any 1975, un 30 d’abril. La aleshores Vice Presidenta del Govern, la senyora  Nguyen Thi Binh, va assenyalar en el dia de la commemoració de la signatura d’uns acords de pau vitals per el futur del país, que la Conferència de Pau no hagués triomfat ni tampoc la rendició dels americans a la primavera de 1975, sense la anomenada ofensiva Mau Than Tê’t l’any 1968, sense l’alliberament de la província de Quang Tri després de 81 díes continuats de setge i batalles cruels, i mirant encara més lluny,si no haguéssin guanyat la batalla a l’aviació francesa a Dien Bien Phu l’any 1954. També va fer esment de l’ajut que el Govern del Nord de Viêt Nam  va proporcionar al Govern Revolucionari del Sud, i finalment, el suport de milions de persones arreu del món a la seva causa d’alliberament nacional (recordo la visita de Jane Fonda a Hà Nôi on va patir ella mateixa el bombardeig indiscriminat de l’exèrcit del seu propi país).

Aquest acord va significar la reunificació del país, el nord i el sud, com Ho Chi Minh havia somniat. Vaig escriure un apunt … el dia 30 d’abril de 1975 va acabar la guerra.

Le Duc Tho, delfí de Ho Chi Minh, va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb el senyor Henry Kissinger. Le Duc Tho va refusar el premi, perque encara no s’havíen signat els acords de pau i la guerra continuava. Tampoc estava d’acord en rebre el Premi Nobel de la Pau després de milions de persones mortes i un país absolutament arruinat. El senyor Henry Kissinger sí que va acceptar el guardó, el va recollir i va poder fer el seu discurs d’home de pau ……

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *