Dr Moisès Broggi – Rita Levi-Montalcini
Tots dos capdavanters en les seves professions, la medicina, i tots dos també al capdavant de les llibertats dels seus pobles, defensors dels drets humans i les llibertats.
Tots dos avantposaven la humanitat davant qualsevol tecnologia. Ella i ell van viure sempre pensant en un futur millor.
El Dr Broggi em va operar d’apendicits fa trenta-cinc anys. No havia sofert cap atac, simplement la tenia atrofiada i em va dir que no servia per a res, i millor extirpar-la, així m’estalviaria problemes i haver de córrer en cas d’un més que probable atac d’apendidicis. En preguntar quan hauria de pagar (les meves condicions econòmiques eren febles, com sempre) va fixar una quantitat que podia assumir, sense problemes. Un dia d’estada a la clínica, perque no cal estar-hi més temps, gastar diners i menjar malament. Marxes a casa, fas bondat, vine al meu consultori cinc díes després i treurem els punts. Per cert, he mirat com ho teníes tot, així de passada, i cap problema. Tot a lloc. Anys després ens vam trobar tots els dimarts, a l’hotel on treballava. Ell anava a dinar amb gent del Rotary. Posteriorment ens vam trobar diverses vegades a l’autobus no. 16 o 17. Sempre vam estar petant la xerrada. Sempre donava bons consells, em parlava amb veu alta de tot el que passava en el precís moment. Va ser un pou de saviesa.
La seva última imatge que tinc va ser el dia 9 de juliol 2011 en una manifestació per exercir el nostre dret a la independència. El van pujar juntament amb el Dr Doménech i en Heribert Barrera a dalt d’un camió per poder parlar a la gent que erem allà.
Les màquines no consolen, sempre deia. Els sentiments, l’amor, estar acompanyat, parlar amb la gent, explicar les experiències tan científiques com humanes, aquestes eren les seves lliçons.
Gràcies Dr Broggi. Gràcies Rita Levi-Montalcini.