Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Història de Pi: Fe, fantasia, somnis, sensibilitat, aventura

Si no teniu fe en la gent, en la vida no aneu al cinema a veure la pel.lícula. Si sou insensibles, no hi aneu tampoc, si no somnieu o no us agraden les aventures, fugiu de la sala de cinema i si no us agraden els animals, quedeu-vos a casa.
Vaig anar a veure el film Història de PI. La supervivivència d’un tigre de Bengala i un adolescent hindú. L’any 2010, any del Tigre del calendari vietnamita, vaig escriure un post. El tigre és el meu animal favorit.

Quan sóc al cinema, miro la pel.lícula, torno a casa i continúo pensant en la pel.lícula, i els meus pensaments encara hi són un dia, i segurament un altre. Està clar que al llarg de les dues hores dins la sala he viscut, he somniat, he plorat, he rigut, m’he emocionat i he gaudit de bon cinema. He vist en pantalla 3D les imatges més boniques i màgiques d’aquesta terra on vivim. Ha estat la primera visió d’una pel.lícula en 3D. No crec que cap altra la superi. Sincerament veure-la en un altre format no pot ser el mateix, no pots rebre les sensacions viscudes.

De vegades penses que la narració és densa, avorrida, però fa uns girs espectaculars i sobre tot el final és, no sé, admirable. Ang Lee és un gran director. Les seves pel.lícules sempre m’han agradat (Tigre i Drac, Brokeback Mountain, Sentit i Sensibilitat, La tempesta de gel).  Té una sensibilitat especial i la sap transmetre a l’espectador i s’envolta d’un equip estratosfèric, fotografia, música.

Per sobreviure en Pi intenta pescar i pot fer entrar a la xarxa un peix gran, molt gran i amb molta força. Ha d’alimentar en Richard Parks, el tigre i a ell mateix. Com no pot amb la força del peix agafa la destral i el mata amb ràbia, amb crits de supervivència. Mira els ulls del peix i es creuen les mirades. Plora, i li demana perdó.

És una escena del film.

Vador, Club 7 Cinema, vaig llegir la teva crítica. Quasi, quasi d’acord amb tú. No la puc comparar amb ‘Master and Commander’. Les dues són ja de les meves preferides. Vaig entrar a la sala ben informada. Ha estat la única crítica llegida. No en sabia res més d’aquest meravellós film anomenat ”Història de Pi”.

Ara tinc curiositat de llegir la novel.la. Crec que data de l’any 2001 i les vendes s’han enfilat fins a 7 milions d’exemplars. 
Autor: Yan Martell, Canada. Gènere: Ficció. Publicada: Setembre 2001.

Ha estat un epíleg perfecte per acomiadar l’any 2012.

 


  1. Tinc ganes de veure Història de Pi, i me n’has fet venir encara. A més, coincidim en una cosa: el tigre també és l’animal que més m’agrada. I després d’ell -no cal dir-, el gat. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.