Chào ông Viêt Nam

Els obússos són disparats de manera continuada, en forma de paraules, manifestacions, declaracions, discusions, tertúlies, presions, mentides, partidistes, xenofòbia, por. 
El coratge és necessari i no s’ha de caure en provocacions (tema avions per exemple). El dia 25N12 hi ha eleccions. Cinc partits, cinco, five, cinq, fünf, estan disposats a tirar endavant la independència del nostre país (amb diferents matisos i caldrà estar alerta el dia després) i poder construir el nou Estat amb les seves estructures dins d’Europa.

Els arguments econòmics cauen per el seu propi pès, el nostre sac s’omple de raons i són amb aquestes raons que hem de lluitar, pacíficament. Fins i tot els que no sabem d’economia, només fent un recompte del teixit industrial, laboral, de serveis, riquesa, territori, comunicacions, habitants, sabem perfectament que podríem viure millor en un país independent, pitjor del que estem ara, segur que no.

Tenim cinc, cinco, five, cinq, fünf, partits polítics per escollir. La majoria de parlamentaris sobiranistes és clau per continuar el dia 26N12 amb aquest objectiu, aconseguir la independència, convocant primer de tot un referèndum.
A mesura que passen les setmanes, veig com tot és més car, electricitat, gas, aigua, transport, comisions bancàries, cultura, retallades de salaris, més impostos, assegurances, educació, universitats, copagaments, enfonsament de l’estat del benestar ….. i continuem dins un Estat obsolet, amb governs ineptes i que juntament amb el nostre govern actual prioritzen el pagament dels interessos bancaris, abans que mantenir l’estat del benestar, ajudar  a la gent, promoure noves empreses, els autònoms, la pagesia, baixar urgentment l’índex de l’atur, ajudar als que no tenen res. És un dret i tots paguem perque així sigui. La caixa no pertany a cap partit, és propietat del poble.

També comença a aparèixer el pacte, els acords, el diàleg …… posar el caramel a la boca. No cal arribar a la independència, diuen, millor anar junts dins l’Estat del reino de españa. Doncs no. Continuar com ara ja no és possible.

Victus, novela. Albert Sánchez Piñol  – pàgina 324 – :  Havent los Braços Generals, lo die 6 del corrent mes aconsellat a est consistori resolgués defensar les Llibertats, Privilegis y Prerogativas dels Catalans, que nostres Antecessors à costa de la sa sanch gloriosament alcansaren, lo die 9 del corrent manarem fer la Crida pública per nostra defensa.

Aquesta parálisi econòmica és dramàtica. I volem continuar formant part d’un Estat que ens enfonsa dia a dia ? No, de cap de les maneres. Por fora, arronsament tampoc, coratge, lluitar per el nostre país i mirar endavant. Ara ja hem començat el camí, ens hem llençat a la piscina, no podem oblidar a tota la gent que en els últims tres-cents anys han donat la seva vida per aquest país, ni tampoc a la gent jove d’avui que veu que sí, que poden construïr un nou Estat on sentir-se plenament realitzats i on poder viure en una democràcia plena, que ara no existeix.

Es pot entendre que se’ns nega la celebració d’un referèndum per el dret a decidir ? Les noves generacions no volen viure en un estat que els nega la llibertat.

El dia 25N12 aniré a votar. Tinc cinc, cinco, five, cinq, fünf, opcions de partits polítics que volen emprendre el camí de la independència. 
Coratge, sense por, no ens arronsem. Ser nosaltres mateixos i decidir què volem; és el futur d’aquest país. No n’hi d’altre. I ho hem d’explicar molt i molt bé a molta gent que encara dubte. Escampe-m’ho com una taca d’oli. Els partits polítics feran la seva campanya i ja sabem el que diran, el poble, nosaltres, podem fer  un discurs més entenedor parlant amb la gent i explicant les nostres raons, sense violències verbals ni tòpics. No val ara continuar amb el discurs de sempre. El discurs és el futur, no el passat.

Bròquil is OVER !

Fotografia: 10M12.  Acte constituent de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau Sant Jordi.