Boston Tea Party : El te xinès precedent de la independència dels EE.UU
En un dels molts articles que vaig llegint, es diu, s’informa, als xinesos que, gràcies al te, el país més poderós del món, o això diuen, els EE.UU van aconseguir la independència.
I és veritat, sense cap mena de dubte.
Els arbrets i arbres del te, Camellia sinencis, són originaris de la Xina. La descoberta d’aquesta beguda/infusió, després de l’aigua és el que més es consumeix al món, es remonta l’any 2737 A.C. Explica la llegenda, i sembla creïble, quan l’Emperador Shan Nong bebia l’aigua bullint al jardí del seu palau, van caure unes fulles d’arbre i en beure l’aigua va desprendre un aroma i un sabor desconeguts. Una infusió energètica i refrescant alhora. A partir d’aquest moment la beguda es va anar convertint poc a poc en una necessitat, una medecina, un plaer, un costum, una cultura entre els xinesos i altres ètnies del seu Imperi.
Occident va importar el te a Europa al començament del secle XVIIè. El te es va anar convertint molt abans en la beguda preferida dels països asiàtics, Índia, Japó, Ceylan, Viêt Nam, Birmània. Els intercanvis comercials eren cada vegada més i més importants.
La Gran Bretanya i Holanda es van convertir en els principals importadors per la seva distribució al món occidental.
A començament del secle XVIIIè el te arriba a Amèrica. Els colons necessitaven el te i la Gran Bretanya feia el gran negoci, comprant tonelades d’aquestes fulles dels arbres i arbrets procedents de la Xina, i The East India Trade Company amb el seu monopoli feia pujar els preus més i més i més. Els colons americans, súbdits de la Gran Bretanya, van començar a comprar el te directament a Holanda per obtenir millors preus i les vendes de The East India Trade Company van baixar dramàticament, per a ells, és clar. El Govern de la Gran Bretanya van promoure una llei de prohibició de la compra de te que no fos l’empresa per ells designada i fer del monopoli del comerç del te amb les seves colònies una imposició jurídicament errònia i polìticament injusta. ( Penso en la situació del nostre país envers el poder del reino de españa …..)
L’any 1773 els colons van començar un boicot en tota regla, al port de Boston, i els vaixells de la Cía. Britànica de les Indies Orientals, provinents de la Xina no van poder descarregar el te. El dia 16 de desembre de 1773 un grup de colons disfressats d’indis, van abordar un d’aquests vaixells i van llençar tota la càrrega de te al mar. D’aquest fet se’n diu Boston Tea Party.
Aquest acte de protesta dels colons americans contra la Gran Bretanya és considerat el precedent de la guerra de la independència dels EE.UU, que com tots sabeu, van guanyar.
Moltes vegades associem els cultius de te a arbrets tots ben alienats per tota una vall de muntanya. Sí, aquesta és una altra varietat. El te de Yúnnán s’anomena pu erh, i és diferent de tots els altres. No se’l distingeix com te negre, o te verd, o te vermell, simplement pu erh. En els últims 10 anys han aparegut moltes corrupcions i s’ha venut un pu erh sense ser-ho. L’etiquetatge no ha estat ben fet i els oportunistes s’han aprofitat i molt. Avui està ja més que reglamentat.
És també interessant saber com el riu Mekong ha estat el ‘distribuidor’ més eficient. Les llavors dels arbres del te han estat transportades de forma natural per el riu fins als països veïns de Tailàndia, Laos, Viêt Nam, Cambodja.
He visitat el riu Mekong a Viêt Nam i Laos. El delta i els ràpids, ara el podré veure quasi quasi en el seu naixement, però encara falta un any …..
Veïns del barri, na Jing Jing i en Ambrós, són els propietaris de la botiga de te per excel.lència de Barcelona, Tetere, i una Tetereria on pots gaudir de la cultura de beure te escoltant tot el que cal saber.
Fotografia: Beure te a Yúnnán