Daw Aung San Suu Kyi i U Thein Sein, President de Birmània/Myanmar
Podria ser. Per primera vegada en tota la història del país d’ençà l’any 1962, el President, en el seu discurs a les Nacions Unides, lloa la lluita i l’esforç per la democràcia de Daw Aung San Suu Kyi, líder de la oposició, empresonada, maltractada política i psicològicament, menyspreada, calumniada, per el Govern de la Junta Militar de Birmània/Myanmar.
U Thein Sein sempre ha estat militar, però en les últimes eleccions generals, 10.11.2010, es va treure l’uniforme i es va convertir en civil. El partit de Daw Aung San Suu Kyi va decidir no participar en aquestes eleccions enganyoses. L’any passat es van convocar unes altres eleccions, aquesta vegada parcials, per ocupar els 43 escons vacants. Si ets en el govern, la llei no et permet ocupar un escó. Daw Aung San Suu Kyi va guanyar novament, i membres del seu partit National League for Democracy (NLD) i ella mateixa, ocupen 42 dels 43 escons. Un Parlament integrat per 664 parlamentaris – 507 del partit del govern i militars, 115 de les diferents ètnies i 42 del partit NLD.
Els que seguiu el meu bloc ja coneixeu les vicisituds d’aquesta dona, líder de la oposició a Birmània/Myanmar.
El President de Birmània/Myanmar, U Thein Sein, un antic general de l’exèrcit que ha estat governant el país des de l’any 1962 de manera cruel, sense llibertats, davant de l’escepticisme del poble, i del meu, sembla que és la persona que està obrint finestres de llibertat i democràcia al país i que ha posat rumb a noves polítiques per treure de la pobresa i l’aïllament el poble de Birmània/Myanmar. Costa de creure, però els fets van prenent cos. Se’n parla molt de la bona entesa entre U Thein Sein i Daw Aung San Suu Kyi. Darrera d’aquests dos personatges; militars que no volen perdre el poder i sempre tenint a punt les armes, i activistes que han passat la major part de la seva vida empresonats en unes condicions lamentables i que no volen ni sentir parlar de reconciliació, no els posen el camí fàcil. Les ètnies que continúen esperant un tractat i una pau i acabar amb les guerrilles, també esperen moviments per part del govern. Més de 500.000 refugiats que malviuen a les fronteres també esperen poder tornar al seu país o legalitzar la seva situació.
Dijous passat en la seva primera intervenció a les Nacions Unides, el President U Thein Sein, va expresar molt clar que les reformes democràtiques al seu país han començat i que no hi ha retorn.
Però el més inversemblant i sorprenent va ser quan U Thein Sein va honorar, sí, honorar, i li va retre homenatge, a la líder del partit de l’oposició Daw Aung San Suu Kyi, agraint tot el que ha fet i fa per aconseguir la democràcia per seu país, com el millor sistema per escapar de l’aïllament i la pobresa. U Thein Sein era a la cúpula del govern militar quan va ser empresonada a casa seva i va fer que no pogués viure en llibertat durant 24 anys !
Com a ciutadà de Myanmar, voldria felicitar a Daw Aung San Su Kyi per tots els honors i premis que ha rebut en aquest país (EE.UU) en reconeixement als seus esforços i lluita per la democràcia.
Mentre s’adreçava al Plenari de les Nacions Unides, Daw Aung San Suu Kyi era a l’Universitat de Yale i feia una conferència en un auditori ple a vessar d’estudiants, polítics i economistes. El seu viatge per els EE.UU. està resultant interessant, ple de moments altament profitosos per el seu país.
El dia a dia per els birmans ha canviat poc, poquíssim, però fora fronteres i diplomàticament sí que han canviat coses, i per damunt de tot, la lluita interna per aconseguir que el país pugui sortir-se’n sense violència, dictadures militars i espolis, sembla que sí, que enfila envers una democràcia. La història d’aquest país sempre ha estat convulsa, regnes, reis poderosos, estats, colonitzadors, invasions, guerres amb els veïns, conflictes ètnics, dictadura militar. No coneixen la democràcia. Els néts de l’últim rei de Birmània viuen a l’Índia, i crec que fins i tot algún fill o filla.
Aung San Suu Kyi és filla de militar. El seu pare heroi i màrtir. Va ser ell qui va propiciar la independència de Birmània. De sempre hi ha hagut militars que han estat al seu costat, i ella sempre diu que el seu empresonament a casa seva i no en una presó és perque és filla de qui és, el General Aung San.
Cal fer un seguiment d’aquest procés que va començar el mes de novembre de 2010, tot just després de les eleccions generals i la posada en llibertat de presoners politics i sobretot de Daw Aung San Suu Kyi i recordar el seu primer viatge fora fronteres, a Europa, tot just fa uns mesos, on va recollir el Premi Nobel de la Pau atorgat l’any 1991.
Arxiu: Daw Aung San Suu Kyi / U Thein Sein – 11 d’abril 2012 – fotografia després d’una de les diferents reunions.