Estelades al vent

El primer post d’aquest bloc en la categoria de Catalunya Independència va ser escrit el dia 11 de setembre de 2009. Des de molt petita, a casa la paraula independència mai ha fet por, ans el contrari. Molts anys pujant i pujant la muntanya per arribar al cim. Encara no hem arribat. Molts entrebancs, molts, perills, allaus, forts vents, pluges, però anem continuant fent camí.

El blocaire i bon amic Josep Selva, Cafè en gra, avui ha escrit un altre dels seus posts que et deixen, com es diu col.loquialment, ‘touché’. Sí, som papallones, o aus migratòries, que malgrat els perills, volen i volen, perque són moltes papallones, molts ocells. Aquest mateix blocaire en un comentari en un dels meus posts dins la categoria — Austràlia un nou viatge –  escriu : hem de ser sempre transgressors de les normes. I sí, ho hem de ser, quan les normes estan fetes en contra del poble, injustes, al servei del poderós, i en la transgressió hi hagi legitimitat i justícia.

Des de les primeres eleccions democràtiques, mai havia tornat a empassar-me plenaris del Parlament en la seva totalitat. I aquesta setmana ho he fet. He escoltat un per un, una per una, les intervencions dels representants del poble. No, no, no eren tertúlies, ni piulades, ni comentaris de facebook, ni e-mails, eren les paraules dels polítics que el poble havia exigit en una manifestació com mai s’havia fet abans que es moguéssin, que prou ja de seure al seu escó amb cara d’avorriment i anar fent matemàtiques parlamentàries per veure si s’aprova una llei que els va bé o no.

He de dir que sí, s’han mogut i de manera sorprenent. Per una persona com jo que des de fa dos anys no he anat a votar, les finestres de diverses opcions polítiques s’han tornat a obrir i espero que altres formacions polítiques també decideixin ser-hi en aquestes eleccions fonamentals per el nostre país. Hi ha un punt en comú, anar, marxar cap a la independència, unió de forces, treballar per un estat propi, relacions internacionals, marcar jurisprudència, explicar molt bé al poble les dificultats, puntualitzant quines seran les que haurem de patir i quines seràn les més profitoses, i a continuació totes les polìtiques socials per ajudar al poble de Catalunya per viure millor (educació, benestar, salut, cultura, treball, agricultura, medi ambient, indústria, comerç, territori). Sobiranisme i cohesió social, sempre agafadets de la mà. I serà en aquests punts que veurem qui té clar el que cal fer.

Ahir 27 de setembre, a 2/4 i 10 de 7, en una votació de 84 vots a favor, 21 negatius, i 25 abstencions, gran majoria, es va aprovar que el proper govern que surti de les eleccions del 25n2012, prioritzarà en la propera legislatura, la celebració d’una consulta o referèndum perque el poble tingui el dret a decidir. Tenim ja experiència amb les consultes. Un pas important. El cim ja és a tocar. El veiem.

Però res d’aquests moviments haguéssin estat possible sense la força de la gent, del poble, plegats en un sol crit i aglutinats dins una Assemblea Nacional Catalana que des de la seva fundació ha estat fent, fa i ferà una feina impagable. Sacrifici, esforç, lluita, de moltíssima gent. Aquesta ha estat una transgressió. El vol de les estelades, el crit de in-in-independència i les ales de les papallones de Lorenz com diu en Josep Selva han fet estralls i els representants polítics, en una gran majoria, així ho han entès.

En un informe per a l’ANC, l’advocat Rafael Cabré defensa abandonar la idea del referèndum i apostar per la consulta, i si s’arriba al punt que els límits constitucionals imposats per l’estat matriu quedin desbordats i s’entri en el camp internacional (com ja ha començat a passar), normalment acaba imposant-se el principi democràtic.

Per damunt de les regles constitucionals hi ha la democràcia i la legitimitat política que la democràcia concedeix, ens diu l’advocat senyor Cabré. És lícita aquesta transgressió ? I tant ! Jo viuré molt millor en una Catalunya independent.

Bròquil is OVER.

Fotografia: Estelades. 11s2012. ANC.

 

4 pensaments a “Estelades al vent

  1. Sembla mentida com s’accelerat la cosa des de la Diada. En quinze dies la política catalana ha canviat del tot. I això és només la primera pedra.
    Però evidentment no és a causa de la manifestació. La mani va ser el signe extern de quelcom que fa anys va bullint.
    En Cabré te raó. El dret internacional o qui sigui no veurà malament cap iniciativa democràtica. Segur que ja s’està treballant per a aconseguir la seva empara arribat el cas, si CiU (que abans de fer un pas s’ho pensa i repensa) és qui ha d’anar politicament al capdavant del procés vol dir que han d’estar molt segurs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *