Ahir a la Plaça Sant Jaume

Com molt bé diu en Vicent Partal, ahir vespre a la Plaça Sant Jaume es va arribar a una situació límit en  les formes o fins i tot es va estar a punt de traspassar la línia roja. Vaig arribar a 3/4 de 7 de la tarda. Una pancarta – Tots amb el President – i gent del partit del Govern repartint banderoles de la senyera a dojo i fulls impresos, segurament a la seu del carrer de Còrsega, amb les paraules, Mas, President, al teu costat, etc. Els vaig dir que ara el que toca són les estelades, perque la lluita per aconseguir la independència està ja de camí, i s’ha de lluitar, i al final del recorregut hem d’arribar-hi tots plegats. Els crits de Mas, President, Catalunya Independent també van començar .

Van anar arribar la gent de l’ANC i van portar la gran pancarta de la manifestació de l’11 de setembre. Vaig posar-m’hi al darrera. La Plaça Sant Jaume es va anar omplint de més i més gent. Finalment el partit polític que va convocar als seus membres van entendre, o així ho espero, que avui el President de la Generalitat és el senyor Mas i que els que erem a la Plaça, la majoria, continuavem apretant i recordant que la única via és la independència, i que ha de pactar amb la resta de forces polìtiques que també volen la independència, alguna d’elles ho tenen clar en el seu programa. El poble empeny i els partit polítics han de fer la feina. El President de la Generalitat va fer-ho bé ahir. Va estar contundent i didàctic en la seva roda de premsa a Madrid.

Per uns moments vaig pensar que es perdien les formes, però no, perque erem molts més que erem ahir vespre a la Plaça Sant Jaume per reclamar un pacte entre les forces polítiques catalanes i que la única via per la independència del pais era la polìtica feta dins el Parlament (molt bé el senyor Mas, ho va deixar molt clar) i des d’on han de sortir les respostes i el full de ruta, eleccions anticipades, referèndum. La gent el que fem és senzillament apretar i empenyer perque així sigui.

Més de dues hores a la Plaça Sant Jaume. I avui matí llegeixo que la portada del diari La Razón informen que si es convoquen eleccions anticipades o un referèndum en el nostre país, el govern del reino de españa no acceptarà ni els resultats ni la convocatòria. Tanco els ulls i crec que estic vivint a Birmània/Myanmar …..
Però cal continuar tranquil.lament sense mirar el passat; passem pàgina i mirem el futur. Hi ha moltíssima feina a fer.

Bròquil is OVER. 

4 pensaments a “Ahir a la Plaça Sant Jaume

  1. Vaig sentir bona part de la roda de premsa del Sr. Mas a Madrid i em va deixar molt contenta. Va ser molt clar i pedagògic, i continuo tenint la sensació que a Madrid no entenen res ni ara ni mai, viuen en el seu món.
    La imatge de Mas ha canviat com un mitjó les darreres setmanes, ja no és el que va pactar amb ZP la rebaixa de l’Estatut d’amagatotis de la resta de forces, potser ha aprés la lliçò, esperem que sí. És cert que és hora de fer pinya i empényer per a arribar a l’objectiu final. Bona idea de l’ANC de fer la concentració al davant del Palau per recordar a Mas cap a on ha d’anar, mala idea de la JNC pensant que això és una camí partidista de recolzament a un partit polític. Jo estic amb Mas si va cap a la independència, però discrepo profundament en moltes altres coses del seu programa electoral i de l’acció de govern que estan duent a terme. Espero que no confonguin el recolzament a la independència com a recolzament a una acció de govern, perquè cometrien un greu error altre cop.
  2. M’hagués agradar anar-hi però no vaig poder. Em va agradar que la gent fes costat al President  enlloc de començar a fer partidisme (Bé, n’hi ha qui sí ho va fer, ICV per exemple). Ja el blasmarem si no compleix però de moment hem de donar-hi suport.
    Si no compleix li quedaran quatre dies. Un poble desilusionat i decebut pot ser terrible…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *