Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Avui: Daw Aung San Suu Kyi enfila el camí a EE.UU. d’Amèrica

Avui marxa a EE.UU d’Amèrica. La útima vegada va ser ara fa quaranta anys, quan el President era en Richard Nixon, i l’afer Watergate era ja una realitat i els americans van marxar, perdedors, de la guerra del Viêt Nam. El seu compatriota U Thant era el Secretari General de les Nacions Unides (sempre el recordaré al costat de’n Pau Casals).

Va treballar un temps a les Nacions Unides, per marxar i tornar a Anglaterra on es va casar amb en Michael Aris, expert en estudis tibetans i on va viure amb ell a Oxford. Era l’any 1971 quan a Birmània el dictador i cap de la Junta Militar Ne Win governava  amb ma de ferro. Però ella ja tenia un somni. A New York compartia pis amb una amiga birmana a Beckman Place, molt a prop de les Nacions Unides. Va escriure no menys de 187 cartes a Michael Aris, i en una d’elles li va dir: — Si algun dia el meu poble em necessités, tú hauríes d’ajudar-me a complir amb el meu deure. Podríes acceptar-ho si aquesta situació es pogués produir ?

40 anys després, la situació que ella va imaginar, és avui una realitat. Forma part del Parlament de Myanmar/Birmània, reconeguda mundialment, i té la força política més gran en el seu país després del President Thein Sein. De facto, és la líder de la oposició, i té unes eleccions generals en un futur no gaire llunyà, l’any 2015, que molt possiblement les guanyarà.

El programa i activitats del seu viatge és frenètic; New York, Washington, D.C., Fort Wayne (Indiana), San Francisco, Los Angeles, Universitat de Louisville (Kansas).

 

Washington, D.C. :  Rebre la més alta distinció del país, la Medalla d’Or del Congrés dels EE.UU.
El premi The 2012 Democracy Award que concedeix la National Endowment for Democracy (NED) juntament amb la Dra. Cynthia Maung, de l’ètnia karen i fundadora de la Clínica Mae Tao, frontera amb Tailàndia; Hkun Htun Oo, líder de l’Estat Shan, Kyaw Thu, director i actor de cinema i fundador del Free Funeral Service Society (FFSS); Aung Din, líder dels dissidents i estudiants de la generació de 1988; Min Ko Naing, membre fundador de la 88 Generation Students Group i que finalment ha refusat fer el viatge, perque la Junta Militar no ha autoritzat els passaports d’altres membres d’aquest moviment i perque encara resten presoners polìtics a les presons. 

Asia Society’s Global Vision Award – U.S. Institut of Peace. Conferència i debat.

New York:
Global Citizen Award de l’Atlantic Council.
 Aquest és un clar exponent de la hipocresia de molts dels guardons que s’atorguen per organitzacions i fundacions . Daw Aung San Suu Kyi el compartirà amb el senyor Henry Kissinger !! 
Expert estadista, gran negociador en acords de pau, proclames per la dissuasió de l’ús d’armes nuclears; són les raons per atorgar-li aquest premi. Només voldria recordar que va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1973 per haver negociat la pau amb el Viêt Nam. Ell va acceptar el Nobel, Le Duc Tho va renunciar hi, perque la guerra encara no havia acabat, i no va creure honest rebre el premi per una pau que encara no existia. El seu paper per enderrocar el govern de Salvador Allende a Xile és ben conegut. 

Universitat de Louisville : Hoste d’Honor del McConnell Center. Conferència.

Fort Wayne, Indiana – San Francisco – Los Angeles.
Retrobament amb els milers de ciutadans de Myanmar/Birmània exiliats, refugiats o immigrants.

Quasi al final del seu viatge i de retorn a New York, coincidirà amb el President del seu país, Thein Sein, en el primer viatge a les Nacions Unides d’un president de Myanmar/Birmània on hi ha previst que s’adreci a tots els representants del món.

Com va passar en el seu viatge per Europa, Aung San Suu Kyi, aprofitarà el temps per explicar que res ha canviat al seu país, o molt poc, i que necessiten ajuts i que no vol inversions ‘colonitzadores’, i que la gent jove necessita estudis, formació, i que els refugiats necessiten tornar, i que necessiten estructures per poder ser un país lliure i democràtic, i que els manca transparència. Més del 26% de la població està per sota del que es considera pobresa. Tantes coses ! 

Ara té la experiència del seu viatge per Europa i de ben segur sabrà com, quan i què ha de dir davant de les diferents audiències. Vol insistir en la pacificació dels conflictes ètnics a les fronteres. Està a l’aguait dels especuladors i carronyaires. Restablir un nou ordre i arribar a aquesta reconciliació nacional que ella demana de forma persistent.

Serà molt interessant fer el seguiment d’aquest viatge. Mentre, d’ací una setmana tornarà a casa l’A. que ha estat a Myanmar/Birmania quatre setmanes, el màxim que autoritzen per un visat de turista.

Bon i profitós viatge.

Fotografia: En un plenari del Parlament de Myanmar/Birmània.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.