Chào ông Viêt Nam

Mira si feia anys que no anava a Port Lligat que encara recordava la casa de’n Salvador Dalí i les barraques dels pescadors solitàries, sense ningú, tot mig abandonat.
El canvi ha estat significatiu ! Obert al viatger, al visitant, portes obertes, i si tanques els ulls encara pots veure a Rosa Leveroni a casa seva, parlant amb els pescadors o escrivint sota una olivera vora la mar.

A Cadaqués hi ha un carrer amb el nom de la poetessa i a casa seva es pot llegir una placa. Un pintor mundialment famós, eixelebrat, peculiar, creatiu i una escriptora silenciosa sense voler fer soroll, sentimental. Veïns. 

Sí, a Port-Lligat tinc una casa, malgrat el vent, i ha estat essencial. Allò és bonic. No és ni el cantó amable ni el vulgar de la Costa Brava. Sembla el seu esquelet. I un esquelet molt bonic!
Sí coneixo molts artistes, Tharrats, Dalí … però essencialment sóc amiga dels pescadors. Sempre tinc la casa oberta. Però allà mai no escric. No hi tinc lloc. És molt petit. 

És part d’una entrevista a ”El Correo Catalán” el 28 de maig de 1980. Jo vaig començar a anar a Cadaqués entre els anys 1977/78. És possible que ens varem creuar en el camí, en un carrer, al mateix Port Lligat. Jo no la coneixia i de fet he començat a llegir les seves poesies no fa pas gaire, o pot ser ja ho havia fet quan passava dies i vacances a Cadaqués.

Em va agradar recordar-ho i tornar a llegir.

Presència i record

Amb la grisor d’aquest cel
la plata de l’olivera
deu semblar toc d’uns pinzells
d’una fina transparència.
Una mar de plom al fons
condensava la tenebra.
Tota la llum ha restat
al brancam de l’olivera.
                                     – Rosa Leveroni –

No hi havia grisor al cel i la llum no restava pas als brancams de les oliveres. La tarda va ser esplèndida, lluminosa, i el passeig inoblidable.

Fotografia: Port Lligat des de Sant Baldiri. RG.
ARXIU: Casa on va viure Rosa Leveroni.
            Port Lligat. Oliveres vora la mar.