Aung San Suu Kyi: Londres, 8è i 9è dia a Europa
És d’admirar que aquest país, la Gran Bretanya, visqui en democràcia i llibertat, sense tenir una constitució escrita. La caixa de trons, en l’àmbit polític, ja va començar fa díes. El senyor David Cameron vol ser ‘el’ protagonista i com ara va d’escàndol en escàndol, aquesta visita és com un bàlsam. Els grups d’activistes i partit de l’oposició tindran poc protagonisme. Tot està ben calculat, però amb Daw Aung San Suu Kyi no se sap mai.
Entre hores, trobarà forats, parlarà amb qui calgui i anirà fent pedagogia de com ajudar a Birmània/Myanmar, sense ser ni colonitzador ni espoliador.
Una fotografia sorprenent del dia d’ahir; la trobada per primera vegada del Dalai Lama i Daw Aung San Suu Kyi, dos Premis Nobel per la Pau. Ella política i budista theravada, el Dalai Lama cap del budisme Mahayama. Però tots dos, a la fí, seguint la les ensenyances de Siddharta Gautama. Aquesta trobada, fora de protocol i de l’agenda, per un desig manifestat per tots dos.
London School of Economics (la City), la BBC (comunicació internacional), Clarence House, Príncep de Gal.les (la Corona), 10 Downing Street, David Cameron (Commonwealth) i finalment el Parlament, les dues Cambres, dels Lords i dels Comuns.
En aquest Parlament és on s’ha adreçat als representants del Regne Unit i on ha tornat a insistir en demanar ajut per el seu país per part de les democràcies occidentals, de qui espera el seu suport per aquesta nova Birmània/Myanmar. Si no ho aconsegueixen en aquests propers anys, hauran perdut el tren i tornaran a patir una llarga espera, com ha succeït fins ara.
Però ella sap molt bé que parlar a Westminster cal elogiar sense miraments el sistema parlamentari, la política, les llibertats del Regne Unit. En aquest moment va aparèixer la dona política. Ho va fer, no va decebre a ningú. Va aconseguir un somriure de les 1,400 persones assistents en aquest acte: M’agradaria que el nostre Parlament s’assemblés una mica a Westminster. El nostre és massa formal, no hi han interrupcions. Westminster és viu i informal.
Va ser un moment històric, cert. Daw Aung San Suu Kyi pot considerar-se ja, la primera dona no britànica (la primera evidentment ha estat la Reina) sense ser ni cap d’estat ni primera ministra, que ha parlat davant els representants del Regne Unit en aquest fantàstic edifici que és Westminster.
El grup Iuventus Quartet and Ensemble va interpretar música de càmara i sembla que van interpretar el canon de Pachelbel com tres vegades. Simon Hogagart de The Guardian es pregunta si podem imaginar-nos a Daw Aung San Suu Kyi a Westminster, escoltar tota l’estona aquesta música, repetitiva, en aquest el seu primer viatge a Europa havent passat més de 15 anys d’arrest domiciliari !
La seva estada a Londres fins diumenge dia 24 de juny. Marxarà a França, un altre país colonitzador. Última etapa del seu viatge per Europa. El cap de setmana encara té activitats per fer, algunes de molt interessants, però s’han acabat les de gran voltatge.
Recordo ara, el que va dir a Oxford, després de rebre els elogis del Public Orator, Professor Richard Jenkyns: El que recordo dels meus anys d’estudiant a Oxford, va ser que em van ensenyar a respectar a les persones arribades de tots els països del món.
En un món occidental en declivi, crec que hauríem de respectar més el món asiàtic. Rudyard Kipling va escriure ”but there is neither East nor West … when two strong men stand face to face”. En el cas de The Lady, Daw Aung San Suu Kyi, podríem adaptar aquestes paraules .. and there is both East and West, when one strong woman faces the generals and the world.
– No existeix ni l’Orient ni l’Occident, quan dos homes forts es troben cara a cara.-
– I sí, aquí està l’Orient i allà l’Occident, quan una dona forta planta cara als generals i al món sencer.-
Fotografia: El Dalai Lama i Daw Aung San Suu Kyi. Primer encontre a Londres. AP.
Arxiu: Majestuós Westminster. Getty.
http://www.soros.org/grants/burma-projectsoutheast-asia-initiative
Abraçada!