Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Aung San Suu Kyi a Ginebra: El 5è element

Publicat el 14 de juny de 2012 per rginer
És impagable la tecnologia que tenim avui. Des de casa he seguit fil parranda l’arribada d’Aung San Suu Kyi al Palais des Nations de Ginebra, l’apertura de la sessió de la ILO (International Labor Organization) , el seu discurs, la roda de premsa, i reaccions abans i després del seu discurs. Tot en directe.
No puc negar, i no ho vull tampoc, que m’he emocionat de veure-la entrar a aquest edifici i després d’haver estat rebuda per el secretari General de l’Organització, el senyor Juan Somavia. Trenta anys després, ha tornat a Ginebra. Les dues últimes setmanes amb pluges, fred i vent. Avui el sol ha aparegut amb tota la seva llum. Un bon presagi.
Molts anys, vint-i-quatre, sense patir un jet lag.
Per cert, ella mateixa ha manifestat que tal i com li havia explicat el senyor Somavia, s’ha adreçat a ell pronunciant correctament el seu nom … (habitualment tothom diu Somavía, accentuant la i, i no, és Somàvia!!).

L’he vist nerviosa. Sense saber ben bé on anar, què fer. El sistema de traducció simultània un aparell estrany, desconegut. També he vist que els cabells blancs que se li veien a Bangkok han estat dissimulats amb un reflex de color. Molt bé. Elegant, senzilla, com sempre. Una rosa blanca i una de vermella a cada banda del darrera del seu cap. Un foulard de color verd i el longyi preciós, de flors.

A la sala s’intuía una certa emoció, expectació, il.lusió. La introducció del senyor Somavia un pròleg bellíssim. No ha dit res que no sapiguéssim. Coratge, decència, virtuts, sacrifici, avantposant el seu poble davant de qualsevol  interès particular.

Puja a l’estrada. El discurs està escrit, per protocol, i per facilitar la feina als traductors.
Ella, però, salta aquest protocol i demana disculpes als traductors perque els ferà treballar més.

Comença per agraïr al President de la Mesa i al Secretari General la seva invitació, i comenta: No sóc treballadora, ni empresària, ni formo part del govern (espero ser-ho en un futur …), sí puc ser dins el 4rt element, diputada al Parlament del meu país, però m’hi trobo millor en un 5è element, sóc política.
Sí, ha parlat des de la política, el cinquè element.

Frases que he anat anotant en el meu bloc (n’hi han més, un bon nombre, que aniran sortint al llarg del seu viatge i en aquest bloc):

– Als inversors: Approach with particular care. Apropeu-vos amb una atenció assenyada.
Aconseguir per el poble una ‘friendly democracy’ amb l’ajut de tothom. I no parlo de governs, d’associacions, d’organitzacions, parlo de la gent. Apropar-nos tots plegats, com a persones, i estimular-nos i fer arribar aquesta democràcia amiga al meu país.
El meu país té molts recursos naturals. Tot el que s’extreu, després no es torna a omplir. I aquestes inversions tampoc ofereixen molts llocs de treball. Perque el meu país necessita llocs de treball. Necessitem inversors sostenibles i indústries agro-alimentàries per els petits agricultors, que són majoria.
– Transparència, institucions democràtiques fortes, lleis, justícia. Sí tinc ambició de desig perque la gent del meu poble pugui viure en millors condicions.
– Calen converses, moltes, entre els governs de Myanmar/Birmània i Tailàndia. Els immigrants, els treballadors birmans són una majoria considerable en aquest país veí i amic, i treballen en unes condicions penoses. El fet de tornar a ser membre de la OIT/ILO ens pot ajudar molt i molt en aquest camp dels drets dels treballadors.
– No han estat tant la manca de llocs de treball com l’inexistència de tenir esperances que ha posat en perill el nostre poble. La nostra joventut està patint les conseqüències.
– Els actes de violència entre les ètnies a l’estat de Rakhine es resolen amb lleis i transparència. Lleis per a qui se’ls dona la nacionalitat i per damunt de tot, lleis que facin que les fronteres entre Bangla Desh i Myanmar/Birmània no siguin un niu de corruptes, entrades i sortides il.legals, en benefici d’uns pocs.

La conferència de premsa posterior ha estat interessant i també l’he pogut seguir en directe. Aquest 5è element, el polític, m’ha interessat. El que he manifestat ja en un apunt anterior, el president Thein Sein no ha pogut escollir millor la seva ambaixadora.
Per davant de tot, de partidismes, d’ambicions particulars, està el poble, i també ens ha convidat a viatjar a Birmània/Myanmar, no només per invertir i per vigilar que els drets humans s’acompleixin i per constatar la manca de tot, no, per veure com són de lluitadors la gent, com desitgen aprendre, treballar, ajudar-se, poder veure novament a familiars i amics que viuen refugiats en altres països, la seva creativitat.

Avui passarà el dia a Suïssa. Un sopar amb la Presidenta de Suïssa i a continuació viatge a Oslo, on dissabte, dia 16 recollirà el Premi Nobel de la Pau de l’any 1991. Ha manifestat que no ha tingut temps de pensar-hi, que està tenint molta feina i aquesta nit començarà a recordar aquell any de 1991 quan era a casa seva sense cap llibertat.

El seu anglès amb accent d’Oxford és perfecte i la seva oratòria brillant, i ho sap, i se n’aprofita. Ben fet que fà. Em quedo amb dues paraules de la llengua anglesa i que m’agraden especialment: joblessness i hopelessness.
És increïble com en aquest llengua en una sola paraula convergeixen una frase completa: Manca de treball per els aturats. Manca d’esperança per la gent.

L’escepticisme saludable – a healthy scepticism – encara és vigent.

Fotografia: OIT/ILO – Palais des Nations – Ginebra. Valentin Flauraud / Reuters

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.