Enfrontaments ètnics-religiosos a Birmània/Myanmar: Estat de Rakhine

Fa una setmana va esclatar la violència a l’estat de Rakhine, al sudest de Birmània.
Una noia d’ètnia rakhine i religió budista va ser violada i assassinada, suposadament, per tres homes de religió musulmana. Desconec si els homes eren de l’ètnia rakhine o bamar. Un grup de budistes van assaltar un autobús i van assassinar onze persones, musulmans. Fa dos díes novament les revoltes en diferents poblets van causar la mort de sis persones. Els incendis de cases, van proliferar. Revenges entre musulmans i budistes.
El President Thein Sein ha declarat l’estat d’emergència i ha enviat forces de l’exèrcit a l’estat de Rakhine. Avui pel matí els enfrontaments s’han estès a Sittwe, la capital de l’Estat. Tot el país està trasbalsat. Una violència que no es vivia des de feia dècades ha esclatat.En aquest estat viuen els Rohynga, una minoria sense pàtria, sense casa, rebutjats per tothom. Clickeu ací. Bangla Desh és el país veí. Molta gent d’aquest país viuen i treballen a Sittwe il.legalment. A Sittwe conviuen diferents ètnies i religions, budistes, musulmans, cristians. El sentiment d’independència existeix. Els rakhine és l’ètnia majoritària, de religió budista theravada i els rohingya, minoritaris, són musulmans, descendents de perses, hindús i d’altres indrets asiàtics que es van establir a Rakhine a finals del secle X. És un estat on de sempre ha existit una olla a presió a punt d’esclatar.

Més d’un centenar de persones rakhine van ser a Shwedagon, Yangon, per resar i demanar la fí d’aquesta violència, gent de religió budista. Els musulmans van parlar amb Aung San Suu Kyi fa una setmana arran del primer esclat de violència. Tots, budistes i musulmans, van creure en ella en les ja llunyanes eleccions de l’any 1990 on van votar massivament per el seu partit.

Un membre de la generació del 88 i que recentment va ser alliberat de la presó, ha manifestat que hi ha un grup de gent, els Rohingya (grup ètnic no reconegut), que no són birmans, que van arribar de Bangla Desh i que el conflicte sempre hi serà. Un país estranger, Bangla Desh, també té la seva responsabilitat, ha manifestat aquesta persona.  Aquest poble ni és reconegut a Birmània ni tampoc a Bangla Desh.

 

Permeute-me expresar un pensament que vaig tenir quan vaig viatjar a Arakan/ Rakhine el mes de setembre de l’any passat. En els meus apunts ho vaig manifestar.
Sorpresa de veure en quin estat de pobresa viu la gent en aquesta part del país. Sorpresa de veure molta gent de Banglas Desh intentant sobreviure, fugits, del seu país.
Una mesquita quasi abandonada, però encara fent el servei de culte als musulmans que viuen a Sittwe. Una zona on no només conviuen els rakhine, també els kamein, khami, daingnet, mara, mro, thet i evidentment els bamar (birmans) que els rakhine consideren com ‘invasors’. Una sanitat quasi inexistent. Una represió per part del govern contundent. A Sittwe la revolució del safrà de l’any 2007 va ser molt important, i poc informada.

Espero que aquest govern ‘civil’ del president Thein Sein sàpiga gestionar i portar la pau en aquest estat del país que governa i els retorni la seva cultura, el seu patrimoni i no només deixi construir un port grandiós a Sittwe per la demanda del seu veí gran, Índia, o deixar per les grans multinacionals l’extracció de gas del seu terrritori, si no que proporcioni al poble el més elemental, sanitat, higiene, treball, educació i acolliment en condicions pels immigrants de Bangla Desh i resoldre la situació dels Rohingya. No estaria de més que tinguéssis converses els governs d’aquests dos països, tots dos molt pobres i amb molts problemes.

Finalment sí m’agradaria expressar aquests dubtes que sempre tinc en quan apareixen notícies a la premsa i noticiaris. He escoltat per ràdio i he llegit a la premsa cròniques d’aquestes revoltes, aquests assassinats, tots ells cruels i execrables, mentre continúa la censura i el desconeixement en tot el que es refereix a les guerrilles de l’altra banda del país, l’exèrcit del govern arrassant pobles, violant dones, maltractant la gent, desplaçaments massius, camps de refugiats i uns exèrcits de les ètnies Karen i Kachin armats, i amb nens soldats, també, que fa més de tres dècades lluiten per la seva gent.

Aung San Suu Kyi viatjarà aquesta setmana a Europa, una Europa amb molts de problemes, els podem comparar ? No, en absolut. Es veurà envoltada d’honors, de bones paraules, però ella pensarà en el què passa al seu país, i continuarà insistint en una reconciliació nacional, en vigilar quines inversions entren, com la seva gent podrà mirar endavant, com podrà gestionar aquest canvi que tothom diu que existeix, però que ella sap que encara no, no hi és, tot just acaba de començar (ja ho ha expressat públicament a Bangkok). I tornarà a casa seva després de veure per ella mateixa el poder dels mercats, del diner, de l’ambició, de la hipocresia d’aquesta Europa, però on la gent viu en unes condicions que ella desitjaria per el seu poble; educació, sanitat, comfort, higiene, drets humans, drets socials, drets laborals, llibertat. També li explicaran que hi ha una espècie de conxorxa lliberal que vol destruir tots els drets aconseguits al llarg de moltes dècades després de lluites, vagues i manifestacions, i aquest estat del benestar està a la corda fluixa. Qui més té, té el futur assegurat.
I tot s’acaba amb un rescat. Veus ací com volen destruir uns drets que hem aconseguit a base de lluites i que pot quedar en un no res. També ho podrà constatar en aquest el seu viatge per Europa.

Veurà un món occidental ben diferent del que va conèixer abans de ser empresonada l’any 1989. Pot treure’n conclusions.

Però de moment, a Birmània/Myanmar tenen un problema greu a Rakhine/Arakan. Els soldats han arribat a Sittwe i el toc de queda és vigent. Desitjo que la pau torni a Rakhine/Arakan i que la força del poder no l’esclafi amb violència com ha fet en les últimes tres dècades.

Fotografia: Després de l’incendi d’una casa. Reuters.

Arxiu: Fotografíes de Sittwe i gent de l’ètnia rakhine fetes l’any passat. RG

Un pensament a “Enfrontaments ètnics-religiosos a Birmània/Myanmar: Estat de Rakhine

  1. Retroenllaç: Myanmar / Birmània: La realitat d’una situació politica complexa | Chào ông Viêt Nam

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *