Aung San Suu Kyi: 24 anys per poder traspassar fronteres
Té un calendari ben intens a partir d’ara. El primer dia en arribar a Tailàndia va anar a Samut Sakhon, 30 kms al sud de Bangkok, on viuen milers de persones de Birmània-Myanmar, que treballen legal i il.legalment a Tailàndia. Va ser rebuda amb entusiasme, com arreu i els va parlar, els va donar esperances, confiança. La gent va escoltar el que volíen escoltar, que un dia podràn tornar a casa seva.
Aung San Suu Kyi ha d’aprendre i conèixer aquest món que li van negar de trepitjar durant més de 24 anys. Tampoc en sabia grans coses, perque no tenia cap accés ni a correspondència, ni a diaris, ni a ràdios, i per suposat, internet i les xarxes socials no han existit mai per a ella. La seva perseverància i coherència envers el seu país i el seu poble no ha canviat gens.
Des del 30 de maig a l’1 de juny assisteix a la conferència del World Economic Forum – East Asian Models for Transforming the Global Echonomy –. El President Thein Sein no hi és. Una altra escletxa que veig en aquest horitzó de ‘canvis i llibertat’ del país.
Estic pendent de saber si finalment anirà a Mae Sot, on es trobarà amb una dona excepcional, la Dra Cynthia Maung, les dues, Premi Internacional Catalunya de l’any 2008. – Pati dels tarongers – .Tornarà a Yangon i ben aviat pujarà en un avió que la portarà a Oslo, on rebrà personalment el Premi Nobel atorgat l’any 1991 i que no va poder recollir.
Seguidament anirà a Ginebra, Londres, Dublin, Paris. A Londres parlarà davant les dues càmares del Parlament i el dia 18 de juny, un dia abans del seu aniversari, serà a Dublin en un festival de música, i en Bono d’U2 li entregarà el Premi d’Aministia Internacional, que tampoc va poder recollir. Bono va compondre la cançó ‘Walk On’ per a ella i li va dedicar el concert de la seva última gira mundial. Bob Geldof, els Riverdance, Damien Rice també hi seràn.
La seva capacitat mental, és budista practicant, serà important per poder assimilar tots els canvis que veurà, viurà i experimentarà, al llarg del seu viatge. Necessita trobar-se amb la gent, parlar, veure el que passa en aquest món, trobar-se amb tots els refugiats i exiliats polítics del seu país que viuen com poden en països estranys per a ells.
Ha de veure les cares dels polìtics que són a dalt, els que mouen els fils, els que són de fiar i els que no ho són. Ha de fer veure a tothom que Birmània-Myanmar necessita ajut, però no a qualsevol preu. Són a la cua dels països més pobres, més corruptes i més poc desenvolupats del món.
Quan torni a casa, aquesta vegada sense por de no poder fer-ho, el seu bagul serà ple de coneixences del món occidental, dels canvis en les útimes dècades i que ella no va poder viure. Reflexionarà i continuarà lluitant perque la gent del seu poble pugui viure millor.
Ara no li explicaran el què passa, ella ho viurà en primera persona.
Segueixo aquest viatge amb expectació, emoció i esperança.
Fotografia: Arribada a la Conferència del World Echonomic Forum a Bangkok. Getty Images
Arxiu: Davant el seu poble que malviu a Tailàndia, legal o il.legalment. A dalt del balcó, de color verd. AP Photo