Arròs brut pobler a Búger, Mallorca

En un apunt anterior vaig escriure que en Toni Caimari, creador i President de la Fundació ACA ens va explicar a alguns blocaires la recepta de l’arròs brut que ens cuinaria dissabte migdia per dinar. 

La tertúlia de blocaires, en Josep Blesa, na Marieta Folch, en David Figueres, en Joan Alcaraz van començar a filosofar, conversar, discutir, de les virtuts d’una bona paella.

Aquesta discusió amb gent del País Valencià pot esdevenir explosiva, com una mascletà.

— Cal posar l’arròs a montonets, res de ceba, el socarrat just i al punt, millor no barrejar carn i peix, els garrofons imprescindibles.–

En Toni Caimari escoltava i va començar a parlar de l’arròs brut que ens prepararia l’endemà per dinar ( bé ja erem a l’endemà …. ). Un arròs caldós, comentàven, però no, l’arròs brut, i pobler, és diferent. Les interrupcions eren continúes, però la recepta va anar avançant i també amb contratemps, com els sons que entren malament en una composició musical. En Toni va oblidar de comprar la sipi bruta !!! Res d’espantar-se, anirà a cercar-la aviat pel matí.
La simfonia anava prenent forma i els sons de l’arròs brut pobler feien brollar tota mena d’emocions en els nostres sentits. Una altra ronda …… herbes, gin tonic i cervesa.

La simfonia va arribar al tempo vivadissimo per acabar en un larghetto, i el tempo a piacere ens va acabar d’aclarir la recepta de l’arròs brut pobler.

Era ja hora de tornar a la Fundació ACA. En Joan havia marxat ja, i la resta, en David, en Blesa, na Marieta, en Toni Caimari i jo mateixa, vam compondre un adagissimo per gaudir dels estels i de la nit, pensant en aquest arròs brut pobler i que si desitjeu saber-ne més, us convido a llegir més avall …….

 

Menjar és una acció més complexa que alimentar-se. El que es menja i com es menja, marquen unes pautes de vida per a qualsevol poble, cultura, país. Sembla d’una aparent simplicitat nutritiva que, si ens hi fixem bé, ens proporciona unes relacions humanes  plaents. En aquestes Jornades de Blocs i Literatura a Búger podríem aplicar-nos la fórmula de: fer feina, fer festes i menjar bé.

Antoni Caimari és de Sa Pobla. Búger és a poc més de cinc kilòmetres. El tarannà pobler és d’una inquietud cultural considerable. I sí, podria dir que on millor es menja a Mallorca és a Sa Pobla. La seva tradició de treballar els camps de conreu, la seva estimació al seu territori, la seva activitat cultural, fa d’aquest poble un signe d’identitat ben diferent de la resta.

Malgrat no vaig prendre nota de tot el que ens va explicar en Toni Caimari, estic disposada a fer treballar la meva memòria i aquest és el resultat:

Ingredients:
Pollastre de camp, ànera, costella de porc, mè, tord, sípia, carxofes tendres, mongeta verda, tomàtigues de ramellet, bolets, ceba, brou de gallina de camp, pebre bo, safrà, julivert, all, canyella, espècies secretes, saïm.

Posar aigua al foc i fem un brou de gallina. Xup xup, vivace per acabar lentíssimo.
Sofregim tota la carn que hem tallat a bocinets. Un poc de sal. Quan agafi color, afegim la ceba, que abans haurem deixat a punt de caramel. Continuem amb les tomàtigues i la sípia, a trocets. Deixar coure lentament. Fem un sofregit amb els menuts del pollastre, all i julivert, tot ben xafadet i guardem la picada per al final.
Una vegada el brou està al punt l’afegim al calderó i addicionem les espècies. Segueix el xup xup. Quan la carn estigui ben cuita afegim les verdures i els bolets, si és el temps.
També afegirem els ouets que haurem trobat dins la gallina. Posarem l’arròs quan estigui en ebullició i a foc molt viu. Les mesures, diferents de la paella, és clar. És un arròs caldós, més brou doncs. Afegirem la picada. Vigilar que l’arròs estigui al punt, al dente en el moment de servir els plats.

És evident que he escrit de memòria i de ben segur que m’he deixat alguna cosa o he afegit d’altres ingredients, però quan recordo aquella conversa no crec que m’hagi equivocat de molt. Desconec les mesures de les espècies i quan s’han de posar. Important, perque el brou estaba de ‘categoria’ i els dos primers plats de l’arròs brut pobler impresionants. El tercer plat, l’arròs ja estava una mica covat, però molt, molt saborós. En Toni Caimari es va posar un notable mig de nota. Nosaltres matrícula d’honor cum laude. Va cuinar per a 40 persones.

No vaig fer fotografíes. Volia assaborir el dinar i conversar. He anat cercant-les a la xarxa i ha estat difícil de trobar-ne alguna de semblant a l’arròs que en Toni Caimari ens va cuinar. Crec que s’assembla bastant. I també m’ha servit per llegir receptes i més receptes, totes diferents, encara que iguals en el concepte. El secret està ben guardat.
El cuiner el sap. Nosaltres no. 

Fotografia: Arròs brut a punt de menjar.

Arxiu: Vista des del Mirador Joan Alcover. El Pla de Mallorca, Sa Pobla i Cap Ferrutx

 

 

5 pensaments a “Arròs brut pobler a Búger, Mallorca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *